Fa ja dies que deia que no podia connectar el Garmin a l'ordinador.
Feia coses molt estranyes com que quan el connectava, es posava en marxa tot sol en comptes de mostrar a la pantalla que s'està carregant. També pitava molt. Fins que un dia no podia ni carregar la pila.
Després de molt mirar a internet i provar diferents solucions com desinstal.lar els plugins, treure altres programes que alguns deien que interferien, baixar els drives un altra cop i molt més que vaig fer, un dia vaig netejar les connexions amb aquell líquid per treure la pintura d'ungles i va tornar a funcionar.
Al final era un mal contacte! No es veia rovellat ni res que indiqués que s'havia de netejar.
Així que ara, quan torno després de córrer, netejo les connexions amb un drapet per que la sal de la suor no faci mal bé res, i espero que em duri molts anys!!
dilluns, 18 de novembre del 2013
Bategades
Després de quinze dies sense córrer, avui m'he forçat a sortir.
Un dia preciós per córrer, fresc i al menys no m'he mullat. Sóm a 6 graus amb sol i ruixats. M'ha tocat el sol que sempre és d'agrair.
He fet 9.5qm en 51.50 minuts. A xino-xano perquè no podia fer més. Creia que ho faria en una hora i al final estava més fort del que em pensava.
Em sento la mar de bé, ara. Com si m'haguessin espolsat la pols de les articulacions. Tinc ganes de tornar a sortir. Sembla que m'hagi adaptat a les sabatilles minimalistes i espero que realment sigui així. No noto res diferent ni res em fa mal. Encara he de pensar a "córrer bé" però cada cop requereix menys esforç.
El que sí que he vist ara que he pujat la sortida al GarminConnect és que encara que les cames han funcionat bé, el cor em treballava més. Fa més de quinze dies, quan sortia més sovint, tenia una mitjana de bategades de 143 bpm, avui, anant a poc a poc m'han pujat a 154bpm. El que fa la vida sedentària i menjar més, eh?
Un dia preciós per córrer, fresc i al menys no m'he mullat. Sóm a 6 graus amb sol i ruixats. M'ha tocat el sol que sempre és d'agrair.
He fet 9.5qm en 51.50 minuts. A xino-xano perquè no podia fer més. Creia que ho faria en una hora i al final estava més fort del que em pensava.
Em sento la mar de bé, ara. Com si m'haguessin espolsat la pols de les articulacions. Tinc ganes de tornar a sortir. Sembla que m'hagi adaptat a les sabatilles minimalistes i espero que realment sigui així. No noto res diferent ni res em fa mal. Encara he de pensar a "córrer bé" però cada cop requereix menys esforç.
El que sí que he vist ara que he pujat la sortida al GarminConnect és que encara que les cames han funcionat bé, el cor em treballava més. Fa més de quinze dies, quan sortia més sovint, tenia una mitjana de bategades de 143 bpm, avui, anant a poc a poc m'han pujat a 154bpm. El que fa la vida sedentària i menjar més, eh?
dilluns, 4 de novembre del 2013
a 7 graus
Les temperatures baixen i es fa fosc més d'hora.
Ahir quan vaig sortir a córrer érem a 7 graus. No feia vent i la veritat és que no feia gaire el fred. Hauria sortit amb la samarreta de màniga curta si no hagués estat per la pluja. Però a partir d'ara potser que començaré a dur dues samarretes.
L'any passat em vaig comprar pantalons llargs però encara no els he fet servir. Ja em va bé amb els que m'arriben fins el genoll per que em tapin el quàdriceps, que a l'hivern, quan fa vent i pluja quasi bé fan mal i tot.
Als peus porto els Injinji, mitjons amb dits i fins ara van bé. Ahir com que plovia se'm van mullar els peus i va haver-hi un moment que tenia fred als dits però va passar abans de tornar a casa.
M'he de comprar un altra parell i pot ser els agafo més gruixuts per quan faci més fred. També igual els compro més grans, que aquests han encongit una mica i els dits em van un pel petits.
Ahir quan vaig sortir a córrer érem a 7 graus. No feia vent i la veritat és que no feia gaire el fred. Hauria sortit amb la samarreta de màniga curta si no hagués estat per la pluja. Però a partir d'ara potser que començaré a dur dues samarretes.
L'any passat em vaig comprar pantalons llargs però encara no els he fet servir. Ja em va bé amb els que m'arriben fins el genoll per que em tapin el quàdriceps, que a l'hivern, quan fa vent i pluja quasi bé fan mal i tot.
Als peus porto els Injinji, mitjons amb dits i fins ara van bé. Ahir com que plovia se'm van mullar els peus i va haver-hi un moment que tenia fred als dits però va passar abans de tornar a casa.
M'he de comprar un altra parell i pot ser els agafo més gruixuts per quan faci més fred. També igual els compro més grans, que aquests han encongit una mica i els dits em van un pel petits.
diumenge, 3 de novembre del 2013
Córrer de nit
Ja hem canviat els rellotges i es fa de nit més aviat.
Avui, després de dues setmanes de no sortir a córrer, he sortit a dos quarts de sis.
Ja era quasi bé fosc i he hagut de buscar la lot i la xaqueta reflectant. Eines imprescindibles!!
Ara ja si no puc sortir els matins, hauré de sortir quan és fosc, ja que aviat serà fosc a quarts de cinc.
El poble és petit i des de casa puc anar dues milles en una direcció per la vorera, menys de 3qm. Però tinc només una milla (quilòmetre i mig) de llum. I quan ha no hi ha faroles, no es veu res de res. A una ciutat, Derry mateix, sí que podria fer 10qm tranquil.lament amb enlluernat públic.
Ja m'agrada anar de nit. Ara bé, s'ha d'anar ben equipat. Les xaquetes reflectants són estupendes, només que hi hagi una miqueta de llum, es veuen unes ratlles lluminoses flotant a la foscor. Però a més a més, em compraré un llum vermell per dur al braç. Ara com no estic en forma encara vaig per la vorera però la setmana que ve ja podré fer tirades més llargues i em tocarà anar per la carretera. Agafaré una amb arcén però tot i això, quantes més llumetes millor.
A les fosques s'ha d'anar més a poc a poc. Les llanternes allarguen molt les ombres i costa de veure què és el que tenim al davant. El que sembla una fulla seca pot ser una caca de gos, una ombra pot ser un forat o realment una ombra d'una pedra. Si hi ha un petit desnivell, només es veu negre i no se sap què hi ha fins hi ets a sobre. Si s'està alerta tot va bé.
Jo porto una llanterna petita de 9 leds a la mà. Fa força llum i abarca bastant area del terra. Pesa molt poc i és còmode de portar. I em va costar uns 5 euros!
Vull provar una d'aquelles que es porta al cap, com els miners. Em vaig comprar una barata i es va trencar mentre la provava al cotxe, i les bones ja costen més diners i la veritat és que estic content amb el que tinc.
I amb les sabates, cap problema. M'encanten!
Avui, després de dues setmanes de no sortir a córrer, he sortit a dos quarts de sis.
Ja era quasi bé fosc i he hagut de buscar la lot i la xaqueta reflectant. Eines imprescindibles!!
Ara ja si no puc sortir els matins, hauré de sortir quan és fosc, ja que aviat serà fosc a quarts de cinc.
El poble és petit i des de casa puc anar dues milles en una direcció per la vorera, menys de 3qm. Però tinc només una milla (quilòmetre i mig) de llum. I quan ha no hi ha faroles, no es veu res de res. A una ciutat, Derry mateix, sí que podria fer 10qm tranquil.lament amb enlluernat públic.
Ja m'agrada anar de nit. Ara bé, s'ha d'anar ben equipat. Les xaquetes reflectants són estupendes, només que hi hagi una miqueta de llum, es veuen unes ratlles lluminoses flotant a la foscor. Però a més a més, em compraré un llum vermell per dur al braç. Ara com no estic en forma encara vaig per la vorera però la setmana que ve ja podré fer tirades més llargues i em tocarà anar per la carretera. Agafaré una amb arcén però tot i això, quantes més llumetes millor.
A les fosques s'ha d'anar més a poc a poc. Les llanternes allarguen molt les ombres i costa de veure què és el que tenim al davant. El que sembla una fulla seca pot ser una caca de gos, una ombra pot ser un forat o realment una ombra d'una pedra. Si hi ha un petit desnivell, només es veu negre i no se sap què hi ha fins hi ets a sobre. Si s'està alerta tot va bé.
Jo porto una llanterna petita de 9 leds a la mà. Fa força llum i abarca bastant area del terra. Pesa molt poc i és còmode de portar. I em va costar uns 5 euros!
Vull provar una d'aquelles que es porta al cap, com els miners. Em vaig comprar una barata i es va trencar mentre la provava al cotxe, i les bones ja costen més diners i la veritat és que estic content amb el que tinc.
I amb les sabates, cap problema. M'encanten!
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Tornem-hi, aquest cop sota la pluja
Ja han passat molts dies des que vaig sortir a córrer per darrera vegada.
Ho acabo de mirar i ha estat només una setmana.
La tortícolis ja m'ha passat però ha trigat molt. Em començava a preocupar pensant que igual era alguna cosa més greu. Em feia molt de mal i per les nits el dolor em despertava. Al final, abans d'anar al metge o a algú que em mirés el coll, vaig decidir de prendre uns antiinflamatoris i ves per on, em va treure el dolor. Encara noto alguna cosa i he d'esperar a veure si se'n va del tot o realment hi ha algo tocat. Ara per ara, després de tres dies estic quasi bé nou.
El meu petit de quasi bé quatre anys ha aprés a anar en bicicleta i vam decidir de sortir tots quatre, els grans corrent i els nanos en bici.
A Derry i ha un camí que va seguint el riu durant uns deu quilòmetres. No és espectacular però és tranquil. Encara que no es vegin, se senten els cotxes d'ambdues carreteres, la petita a la nostra banda del riu, i la més gran que va a Strabane que és a l'altra banda.
Doncs així xino-xano vam fer 7 milles, 11.56 quilòmetres.
Jo corria al costat de la Nuri i la Caroline es va quedar amb el Marc i com li fotia! La bici que té és petita, rodes i pedals petitets i us podeu imaginar la quantitat de voltes que aquelles cames han arribat a donar per fer els 11 quilòmetres i mig. I no es va quedar pas gaire enrera.
A més a més plovia. Jo portava les Bikila i els peus em van quedar ben xops però no vaig estar mai incòmode. Les sabates tradicionals porten més material a la sola que absorbeix l'aigua i al trepitjar, es nota com surt l'aigua, com si preméssim una esponja. Amb les Vibram, com que la sabata va molt ajustada, no em vaig adonar de que estava mullat fins que me les vaig treure. Igual en una sortida més llarga sí que es notaria més.
El que sí que vaig notar és que potser amb la por de no fer-me mal el coll, aquest cop realment feia servir molt més la part davantera del peu al aterrar. Vaig notar una diferència molt gran, es corre més fi. Imagineu-vos que poseu rodes quadrades a una bici i després les canvieu per unes rodones. Doncs igual.
Ho acabo de mirar i ha estat només una setmana.
La tortícolis ja m'ha passat però ha trigat molt. Em començava a preocupar pensant que igual era alguna cosa més greu. Em feia molt de mal i per les nits el dolor em despertava. Al final, abans d'anar al metge o a algú que em mirés el coll, vaig decidir de prendre uns antiinflamatoris i ves per on, em va treure el dolor. Encara noto alguna cosa i he d'esperar a veure si se'n va del tot o realment hi ha algo tocat. Ara per ara, després de tres dies estic quasi bé nou.
El meu petit de quasi bé quatre anys ha aprés a anar en bicicleta i vam decidir de sortir tots quatre, els grans corrent i els nanos en bici.
A Derry i ha un camí que va seguint el riu durant uns deu quilòmetres. No és espectacular però és tranquil. Encara que no es vegin, se senten els cotxes d'ambdues carreteres, la petita a la nostra banda del riu, i la més gran que va a Strabane que és a l'altra banda.
Doncs així xino-xano vam fer 7 milles, 11.56 quilòmetres.
Jo corria al costat de la Nuri i la Caroline es va quedar amb el Marc i com li fotia! La bici que té és petita, rodes i pedals petitets i us podeu imaginar la quantitat de voltes que aquelles cames han arribat a donar per fer els 11 quilòmetres i mig. I no es va quedar pas gaire enrera.
A més a més plovia. Jo portava les Bikila i els peus em van quedar ben xops però no vaig estar mai incòmode. Les sabates tradicionals porten més material a la sola que absorbeix l'aigua i al trepitjar, es nota com surt l'aigua, com si preméssim una esponja. Amb les Vibram, com que la sabata va molt ajustada, no em vaig adonar de que estava mullat fins que me les vaig treure. Igual en una sortida més llarga sí que es notaria més.
El que sí que vaig notar és que potser amb la por de no fer-me mal el coll, aquest cop realment feia servir molt més la part davantera del peu al aterrar. Vaig notar una diferència molt gran, es corre més fi. Imagineu-vos que poseu rodes quadrades a una bici i després les canvieu per unes rodones. Doncs igual.
dissabte, 12 d’octubre del 2013
Més 10k
Avui una altra sortida de 10 quilòmetres.
No sé el temps que he trigat.
La meva dona encara que m'agafa el Garmin per sortir a córrer, no el carrega mai. Avui abans de sortir m'ha dit que l'havia de carregar. Just abans de sortir! Té pebrots la cosa!!!!
El seu aniversari és un mes abans de Nadals, o a l'un o a l'altra l'hi compro un altre i si no el cuida, que deixi el meu en pau!
En fi, el rellotge no cal per córrer.
No havia sortit des de diumenge passat. Vaig agafar una torticolis impressionant i no volia arriscar-me a sortir amb aquell mal al coll.
Estic aprenent a tocar el banjo i de mirar la meva mà esquerra i fer l'esforç per arribar a tocar la nota adient, m'ha agafat la torticolis. Ha passat amb un parell de dies de posar-me un drap calent al coll, i ara, vés per on, la mà esquerra la poso com la profe em deia que la havia de posar. Al menys he aprés alguna cosa... a part de que la torticolis fa un mal de la ostia!
No volia fer 10 quilòmetres però quan he arribat al punt de tornada em trobava bé i he continuat per fer la volta a Greencastle.
M'he trobat molt bé i fresc. Ja no noto res estrany a les cames i em sembla que m'estic adaptant bé a les Bikila. L'únic és que encara he de pensar en la forma de córrer. I quan més cansat, més m'he de fixar. Avui he practicat canviant la manera de posar el peu a terra i em sembla que li vaig agafant el truquillo i faig servir menys el taló, vull dir que el contacte inicial es va transferint cap el davant i noto com el taló intervé menys. I això fa el còrrer més suau.
Tota una setmana sense córrer.
No sé el temps que he trigat.
La meva dona encara que m'agafa el Garmin per sortir a córrer, no el carrega mai. Avui abans de sortir m'ha dit que l'havia de carregar. Just abans de sortir! Té pebrots la cosa!!!!
El seu aniversari és un mes abans de Nadals, o a l'un o a l'altra l'hi compro un altre i si no el cuida, que deixi el meu en pau!
En fi, el rellotge no cal per córrer.
No havia sortit des de diumenge passat. Vaig agafar una torticolis impressionant i no volia arriscar-me a sortir amb aquell mal al coll.
No volia fer 10 quilòmetres però quan he arribat al punt de tornada em trobava bé i he continuat per fer la volta a Greencastle.
M'he trobat molt bé i fresc. Ja no noto res estrany a les cames i em sembla que m'estic adaptant bé a les Bikila. L'únic és que encara he de pensar en la forma de córrer. I quan més cansat, més m'he de fixar. Avui he practicat canviant la manera de posar el peu a terra i em sembla que li vaig agafant el truquillo i faig servir menys el taló, vull dir que el contacte inicial es va transferint cap el davant i noto com el taló intervé menys. I això fa el còrrer més suau.
Tota una setmana sense córrer.
divendres, 11 d’octubre del 2013
dimarts, 8 d’octubre del 2013
10k
Encara que no ho tenia planejat, diumenge passat vaig fer 10.2qm.
Ja ho he dit abans, no hi ha res com córrer per un lloc desconegut per més quilòmetres dels planejats.
I la mar de bé. Els vaig fer en 54 minuts anant amb calma i parant a espantar ovelles, que creien que era el pastoret que les anava a donar de menjar i no me les podia treure de sobre.
Vaig decidir d'anar a veure un monument megalític que hi ha a prop dels meus sogres a Enniskillen. Els senyals de la carretera diuen que és a 2 milles quan realment és a tres, entre "pitos i flautes" vaig fer uns 2.5qm més del compte. No gaire però el ritme de sortida era pensat per no fer-los.
El cas és que sembla que em vaig adaptant bé a les sabates minimalistes. Encara vaig en compte en cas que faci massa massa d'hora. El tou de la cama ja no em fa mal però encara he de fer molt estirament després de cada sortida. Es van enfortint però igual necessiten més rodatge, de fet sembla que tots aquests anys de córrer, mentre els altres muscles treballaven i s'enfortien , el tou de la cama no es desenvolupava. Els donaré més temps.
Vaig sortir a les 10 del matí més o menys i en tot el recorregut em vaig trobar amb 3 cotxes. És el que m'agrada de córrer a Irlanda, que encara que moltes carreteres secundàries no tenen arcén, hi ha poc trànsit.
És com córrer a un túnel verd amb aire pur, silenci, si ve un cotxe, se sent de lluny i un es pot preparar. De fet a casa, només Quasi bé sempre vaig pel mig de la carretera per que se'm vegi més i quan els sento venir vaig al cantó on se'm veurà més.
Avui volia sortir però he de preparar coses i no tinc prou temps. Igual demà si avui no prenc gaires pintes, que toca sortir.
Ja ho he dit abans, no hi ha res com córrer per un lloc desconegut per més quilòmetres dels planejats.
I la mar de bé. Els vaig fer en 54 minuts anant amb calma i parant a espantar ovelles, que creien que era el pastoret que les anava a donar de menjar i no me les podia treure de sobre.
Vaig decidir d'anar a veure un monument megalític que hi ha a prop dels meus sogres a Enniskillen. Els senyals de la carretera diuen que és a 2 milles quan realment és a tres, entre "pitos i flautes" vaig fer uns 2.5qm més del compte. No gaire però el ritme de sortida era pensat per no fer-los.
El cas és que sembla que em vaig adaptant bé a les sabates minimalistes. Encara vaig en compte en cas que faci massa massa d'hora. El tou de la cama ja no em fa mal però encara he de fer molt estirament després de cada sortida. Es van enfortint però igual necessiten més rodatge, de fet sembla que tots aquests anys de córrer, mentre els altres muscles treballaven i s'enfortien , el tou de la cama no es desenvolupava. Els donaré més temps.
Vaig sortir a les 10 del matí més o menys i en tot el recorregut em vaig trobar amb 3 cotxes. És el que m'agrada de córrer a Irlanda, que encara que moltes carreteres secundàries no tenen arcén, hi ha poc trànsit.
És com córrer a un túnel verd amb aire pur, silenci, si ve un cotxe, se sent de lluny i un es pot preparar. De fet a casa, només Quasi bé sempre vaig pel mig de la carretera per que se'm vegi més i quan els sento venir vaig al cantó on se'm veurà més.
Avui volia sortir però he de preparar coses i no tinc prou temps. Igual demà si avui no prenc gaires pintes, que toca sortir.
dijous, 3 d’octubre del 2013
Parkrun
Ara estava mirant les sortides que he fet aquests dies i els temps que he fet. Encara que no sigui la meva fita, he anat millorant els temps.
Veig que no hi ha "ParkRun" a Catalunya. Segur que teniu alguna cosa semblant.
És una carrera de 5qm amb temps oficials que es fa cada dissabte a un parc o lloc on no hi ha transit de cotxes.
Més que carrera és una sortida. Hi ha tota mena de nivells, des del amateur de clubs d'atletisme als que ho fan caminant per fer exercici. Així sabent que hi ha més gent i que comença a una hora determinada (generalment les 9:30 del matí en dissabte) la gent s'anima.
Un cop t'has enregistrat a la web, imprimeixes el teu propi codi de barres i amb això vas a qualsevol cursa a qualsevol ciutat on hi hagi i un cop acabis la cursa, el teu temps queda enregistrat. Desprès vas a la web i veus els temps de la cursa i la teva fitxa amb el teu historial.
I és de franc! No s'ha de pagar per participar.
Jo la majoria de les sortides les faig sol. Abans tenia un company però es va lesionar i ho va deixar. Els diumenges hi ha gent que es troba a la plaça a les 9 del mati i de tant en tant hi vaig amb ells. Així que de tant en tant m'apunto a una carrera o vaig al Parkrun per sortir amb més gent i intentar esforçar-me una mica.
He fet la d'Enniskillen uns tres o quatre cops i em va agradar. És una sortida curta però es fa amb més gent i es coneix altres gent.
És una pena que no tingui una més a prop. Volia organitzar una al poble però és tant petit que no hi ha cap recorregut de 5qm sense trànsit! La més propera és a Derry, uns 30 mins en cotxe i em fa mandra haver de conduir quasi bé una hora per córrer 25 minuts.
El meu millor temps enregistrat (el codi de barres va arribar mullat un parell de cops i no es va escanejar bé per enregistrat el meu temps) és de 26:33 el passat maig.
Ahir al a sortida de 7qm vaig fer 5qm en 25:50 anant amb calma.
Potser m'hi arribo a un Parkrun un dissabte d'aquests a veure com em va.
Veig que no hi ha "ParkRun" a Catalunya. Segur que teniu alguna cosa semblant.
És una carrera de 5qm amb temps oficials que es fa cada dissabte a un parc o lloc on no hi ha transit de cotxes.
Més que carrera és una sortida. Hi ha tota mena de nivells, des del amateur de clubs d'atletisme als que ho fan caminant per fer exercici. Així sabent que hi ha més gent i que comença a una hora determinada (generalment les 9:30 del matí en dissabte) la gent s'anima.
Un cop t'has enregistrat a la web, imprimeixes el teu propi codi de barres i amb això vas a qualsevol cursa a qualsevol ciutat on hi hagi i un cop acabis la cursa, el teu temps queda enregistrat. Desprès vas a la web i veus els temps de la cursa i la teva fitxa amb el teu historial.
I és de franc! No s'ha de pagar per participar.
Jo la majoria de les sortides les faig sol. Abans tenia un company però es va lesionar i ho va deixar. Els diumenges hi ha gent que es troba a la plaça a les 9 del mati i de tant en tant hi vaig amb ells. Així que de tant en tant m'apunto a una carrera o vaig al Parkrun per sortir amb més gent i intentar esforçar-me una mica.
He fet la d'Enniskillen uns tres o quatre cops i em va agradar. És una sortida curta però es fa amb més gent i es coneix altres gent.
És una pena que no tingui una més a prop. Volia organitzar una al poble però és tant petit que no hi ha cap recorregut de 5qm sense trànsit! La més propera és a Derry, uns 30 mins en cotxe i em fa mandra haver de conduir quasi bé una hora per córrer 25 minuts.
El meu millor temps enregistrat (el codi de barres va arribar mullat un parell de cops i no es va escanejar bé per enregistrat el meu temps) és de 26:33 el passat maig.
Ahir al a sortida de 7qm vaig fer 5qm en 25:50 anant amb calma.
Potser m'hi arribo a un Parkrun un dissabte d'aquests a veure com em va.
Fibromatosis plantar
Ahir vaig córrer 7qm i sense cap problema. Les cames ja es recuperen normalment i l'únic que em frena de sortir avui un altra cop és que no vull fer massa, massa ràpid per si de cas.
Aquesta sortida ja tenia desnivells i m'he trobat còmode corrents en pujada i baixada.
Abans de fer la transició a sabatilles minimalistes, em vaig lesionar lleument la planta del peu canviant una roda al cotxe. M'hi vaig posar de peu a la clau anglesa per poder treure el cargol de la roda i el mànec se'm va clavar al peu. Al moment no em vaig adonar però aquella nit vaig notar una lleugera molèstia.
Això em va passar i dies després vaig notar un petit "bulto" a la planta del peu. No fa mal però si s'apreta pot ser molest.
Després em vaig assabentar que és Fibromatosis Plantar.
No és greu però sembla que un cop el tens, ja no se'n va! Una de les causes és que quan es fa una petita ferida a la Fascia Plantar, al guarir es desenvolupa una mica de teixit al voltant de la lesió i és la bola que es veu a la foto. També poden haver altres causes però no crec que siguin el meu cas.
Amb les sabatilles que duia, el suport del pont del peu premia aquesta part i molestava una mica, prou com per haver de compensar, i és quan em va començar a fer mal la part de fora del peu, es veu que compensava corrents amb la part de fora.
És quan vaig començar a portar el calçat minimalista. I generalment va bé però de tant en tant noto una petita molèstia que se'n va de seguida. Prou per amoïnar-me una mica i fer-me anar amb compte i baixar el ritme.
Ahir ho vaig notar una mica a la baixada però va parar de seguida. Avui no noto res diferent al peu.
Pensava fer 10qm el cap de setmana però igual ho deixo per més endavant. Com sempre dic, no tinc pressa. Mentre pugui córrer estic content.
Aquesta sortida ja tenia desnivells i m'he trobat còmode corrents en pujada i baixada.
Abans de fer la transició a sabatilles minimalistes, em vaig lesionar lleument la planta del peu canviant una roda al cotxe. M'hi vaig posar de peu a la clau anglesa per poder treure el cargol de la roda i el mànec se'm va clavar al peu. Al moment no em vaig adonar però aquella nit vaig notar una lleugera molèstia.
Això em va passar i dies després vaig notar un petit "bulto" a la planta del peu. No fa mal però si s'apreta pot ser molest.
Després em vaig assabentar que és Fibromatosis Plantar.
No és greu però sembla que un cop el tens, ja no se'n va! Una de les causes és que quan es fa una petita ferida a la Fascia Plantar, al guarir es desenvolupa una mica de teixit al voltant de la lesió i és la bola que es veu a la foto. També poden haver altres causes però no crec que siguin el meu cas.
Amb les sabatilles que duia, el suport del pont del peu premia aquesta part i molestava una mica, prou com per haver de compensar, i és quan em va començar a fer mal la part de fora del peu, es veu que compensava corrents amb la part de fora.
És quan vaig començar a portar el calçat minimalista. I generalment va bé però de tant en tant noto una petita molèstia que se'n va de seguida. Prou per amoïnar-me una mica i fer-me anar amb compte i baixar el ritme.
Ahir ho vaig notar una mica a la baixada però va parar de seguida. Avui no noto res diferent al peu.
Pensava fer 10qm el cap de setmana però igual ho deixo per més endavant. Com sempre dic, no tinc pressa. Mentre pugui córrer estic content.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Podòleg a Espai Terra
Ahir 30 de setembre vaig veure a l'Espai Terra a TV3 un apartat que van fer sobre "La conveniència de caminar-córrer descalç" on van parlar amb el podòlog Eduard Sánchez-Osorio. I posteriorment li van fer una petita entrevista de poc més d'un minut.
Parlant al programa diu que no s'hauria d'anar descalç, que està bé per als nens a l'edat del creixement però després ens hauriem de posar sabates per obtenir més rendiment.
Quan parlan de l'Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica el 1960 anant descalç, diu que era una altra manera de córrer, ara "els ritmes són més ràpids i les tècniques de carrera han canviat", que "avui en dia seria impossible córrer descalç". També diu, mentre parlen dels Tarahumara, que "la tècnica de còrrer descalç és molt diferent, s'economitza molt més, es vola molt menys (es salta menys) i tot això fa economitzar i no lesionar-nos.
Després passen a parlar de les Fivefingers i diu que "és una font de lesió molt alta ... "que varia molt la tècnica de carrera ... i treball de genolls i caderes molt més alt" i que "professionalment no ho aconsellem".
Ho trobo que els comentaris són una mica contradictoris i que necessitarien més temps per entrar amb més detall en el tema i ja posats, que un dels entrevistadors sigui algú que corri, que tingui al menys una mica d'idea del que parlen per treure més suc a l'entrevista.
M´he quedat amb ganes de saber si un nen que continues anant descalç o amb poc suport a la sabata, desenvoluparia més els muscles del peus i cama que un que canviï a portar les sabates modernes amb tota mena de suport i amortiment.
M´he quedat amb ganes de saber si realment córrer descalç economitza moviment i evita lesions o si fa treballar més genolls i caderes (m'imagino que això incrementaria les lesions). I si el "professionalment no ho aconsellem" és que no ho aconsellen per esportistes professionals o si ell com a professional no ho aconsella a ningú.
Parla de que el calçat minimalista es una font de lesió alta però no diu res de que un 84% de gent que corre es lesiona i per què passa. (Si trobo l'estudi que diu això ja ho posaré, ho tinc a un llibre però no trobo la pàgina).
Després, a la petita entrevista de després del programa diu que s'ha de fer amb moderació.
He trobat que és una entrevista bastant pobre que no dóna gaire informació imparcial o fins i tot clara.
Si voleu aprofondir en el tema, hi ha un llibre molt bó que és: Anatomy for Runners (no sé si es troba en castellà o català) o una sèrie de "lectures" (com es diu això en catala?, classes, lliçó?) sobre Barefoot running a Youtube. Tots dos parlen dels perills d'anar descalç o minimalista. També diuen com s'ha de fer si un decideix anar per aquesta ruta i finalment, que no és per a tothom. És molt fàcil dir que "tothom ho pot fer" com es veu a molts llocs, (per exemple al llibre esmentat al programa: "Nascuts per còrrer" però es una decisió que s'ha de prendre informat amb coneixement dels riscs.
Hi ha molts articles i videos alguns molt interessants però la majoria en anglès. Vinga, a practicar!
Jo parlo molt però espero no trobar-me amb cap lesió d'aquí un temps!!!
Parlant al programa diu que no s'hauria d'anar descalç, que està bé per als nens a l'edat del creixement però després ens hauriem de posar sabates per obtenir més rendiment.
Quan parlan de l'Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica el 1960 anant descalç, diu que era una altra manera de córrer, ara "els ritmes són més ràpids i les tècniques de carrera han canviat", que "avui en dia seria impossible córrer descalç". També diu, mentre parlen dels Tarahumara, que "la tècnica de còrrer descalç és molt diferent, s'economitza molt més, es vola molt menys (es salta menys) i tot això fa economitzar i no lesionar-nos.
Després passen a parlar de les Fivefingers i diu que "és una font de lesió molt alta ... "que varia molt la tècnica de carrera ... i treball de genolls i caderes molt més alt" i que "professionalment no ho aconsellem".
Ho trobo que els comentaris són una mica contradictoris i que necessitarien més temps per entrar amb més detall en el tema i ja posats, que un dels entrevistadors sigui algú que corri, que tingui al menys una mica d'idea del que parlen per treure més suc a l'entrevista.
M´he quedat amb ganes de saber si un nen que continues anant descalç o amb poc suport a la sabata, desenvoluparia més els muscles del peus i cama que un que canviï a portar les sabates modernes amb tota mena de suport i amortiment.
M´he quedat amb ganes de saber si realment córrer descalç economitza moviment i evita lesions o si fa treballar més genolls i caderes (m'imagino que això incrementaria les lesions). I si el "professionalment no ho aconsellem" és que no ho aconsellen per esportistes professionals o si ell com a professional no ho aconsella a ningú.
Parla de que el calçat minimalista es una font de lesió alta però no diu res de que un 84% de gent que corre es lesiona i per què passa. (Si trobo l'estudi que diu això ja ho posaré, ho tinc a un llibre però no trobo la pàgina).
Després, a la petita entrevista de després del programa diu que s'ha de fer amb moderació.
He trobat que és una entrevista bastant pobre que no dóna gaire informació imparcial o fins i tot clara.
Si voleu aprofondir en el tema, hi ha un llibre molt bó que és: Anatomy for Runners (no sé si es troba en castellà o català) o una sèrie de "lectures" (com es diu això en catala?, classes, lliçó?) sobre Barefoot running a Youtube. Tots dos parlen dels perills d'anar descalç o minimalista. També diuen com s'ha de fer si un decideix anar per aquesta ruta i finalment, que no és per a tothom. És molt fàcil dir que "tothom ho pot fer" com es veu a molts llocs, (per exemple al llibre esmentat al programa: "Nascuts per còrrer" però es una decisió que s'ha de prendre informat amb coneixement dels riscs.
Hi ha molts articles i videos alguns molt interessants però la majoria en anglès. Vinga, a practicar!
Jo parlo molt però espero no trobar-me amb cap lesió d'aquí un temps!!!
dilluns, 30 de setembre del 2013
Més kilòmetres
De vegades, la manera millor de fer més kilòmetres és anar a un lloc on no sabem les distàncies.
Aquest cap de setmana hem anat al parc de Lough Key. Un lloc preciós amb castell, llac, barques, camins per passejar i fer altres activitats com el Zipit o Boda Borg.
Per descomptat que les bikila eren a la maleta. Tenia ganes de còrrer per boscos i camins no asfaltats i aquest és un dels llocs ideals per fer-ho.
No és com anar a la muntanya i els camins malgrat que estan cuidats, tenen pedres, sotracs, branques.... I es nota que el peu reacciona més ràpidament al canvi de terreny que amb les sabatilles "normals". Crec que si el peu cau en un desnivell, no es torça tant com quan porta la plataforma que tenen les sabatilles amb suport. Aquesta plataforma allunya el peu del terra i ofereix més palanca per poder-se torçar.
Havia trams del camí en ela quals tenia por de que em fessin mal els peus de tanta pedra que hi havia però en cap moment vaig sentir cap molèstia. Això sí, les pedres es noten però sense arribar a fer mal.
Encara m'estic acostumant a aterrar amb la part frontal/mitja del peu. He notat varis cops que encara pico amb el taló. Per carretera ho controlo més, però en terreny més tou, em sembla que m'oblido i torno a picar amb el taló especialment quan vaig més ràpid. No ho noto fins que torno a l'asfalt i en dues passes no hi ha més remei que rectificar.
Aquest cop he fet 8.35km. Uns 2 km més que fins ara i ha anat la mar de bé. Estic temptat a incrementar el quilometratge però potser millor que vagi a poc a poc. El tou de la cama ja no em fa mal i desprès de la sortida estava fresc però encara noto canvi als muscles de les cames, no sé exactament què és. Em sembla que tots els muscles treballen una mica diferent i encara m'estic acostumant.
Em sembla que continuaré com fins ara i incrementaré la distància molt gradualment. No tinc pressa a fer moltes milles d'una tirada.
Hi ha molt de bosc al parc i en cap moment he perdut el senyal del GPS (Garmin 305).
El cap de setmana feia sol i una temperatura agradable. Avui fa núvol, humitat i fred. Surto demà i espero que els mitjons abriguin prou si no, no em notaré els dits!
Aquest cap de setmana hem anat al parc de Lough Key. Un lloc preciós amb castell, llac, barques, camins per passejar i fer altres activitats com el Zipit o Boda Borg.
Per descomptat que les bikila eren a la maleta. Tenia ganes de còrrer per boscos i camins no asfaltats i aquest és un dels llocs ideals per fer-ho.
No és com anar a la muntanya i els camins malgrat que estan cuidats, tenen pedres, sotracs, branques.... I es nota que el peu reacciona més ràpidament al canvi de terreny que amb les sabatilles "normals". Crec que si el peu cau en un desnivell, no es torça tant com quan porta la plataforma que tenen les sabatilles amb suport. Aquesta plataforma allunya el peu del terra i ofereix més palanca per poder-se torçar.
Havia trams del camí en ela quals tenia por de que em fessin mal els peus de tanta pedra que hi havia però en cap moment vaig sentir cap molèstia. Això sí, les pedres es noten però sense arribar a fer mal.
Encara m'estic acostumant a aterrar amb la part frontal/mitja del peu. He notat varis cops que encara pico amb el taló. Per carretera ho controlo més, però en terreny més tou, em sembla que m'oblido i torno a picar amb el taló especialment quan vaig més ràpid. No ho noto fins que torno a l'asfalt i en dues passes no hi ha més remei que rectificar.
Aquest cop he fet 8.35km. Uns 2 km més que fins ara i ha anat la mar de bé. Estic temptat a incrementar el quilometratge però potser millor que vagi a poc a poc. El tou de la cama ja no em fa mal i desprès de la sortida estava fresc però encara noto canvi als muscles de les cames, no sé exactament què és. Em sembla que tots els muscles treballen una mica diferent i encara m'estic acostumant.
Em sembla que continuaré com fins ara i incrementaré la distància molt gradualment. No tinc pressa a fer moltes milles d'una tirada.
Hi ha molt de bosc al parc i en cap moment he perdut el senyal del GPS (Garmin 305).
El cap de setmana feia sol i una temperatura agradable. Avui fa núvol, humitat i fred. Surto demà i espero que els mitjons abriguin prou si no, no em notaré els dits!
dimarts, 24 de setembre del 2013
Ja va millor
Aquest matí una altra sortida de 6.54 km. I ara per ara les cames sense cap problema.
Aquest matí el tou de la cama ja no em feia mal, ni el notava, I ara després de sortir, noto les cames més relaxades. També he corregut més relaxat.
Penso que encara faré la mateixa sortida uns quants cops més per anar segur que tot va bé i no em lesiono.
Ahir vaig rebre els mitjons per portar amb les Bikila.
Les sabates, com passa amb moltes noves quan un se les posa per primer cop, que de vegades surten bullofes. Em començaven a sortir al darrera del peu i les tirites es desenganxaven així que vaig comprar els mitjons i han anat la mar de bé.
Una altra raó és que la setmana passada érem a 8 graus i com passa a l'hivern, començava a no notar-me els dits. Definitivament d'aquí poc, quan vingui el fred i vent, necessitaré mitjons. Els que tinc són molt prims, "lightweight".
Les sabates van ajustades, com un guant realment, i pensava que no hi hauria espai per mitjons però veig que sí. Noto que es van donant una mica i són més còmodes que el primer día. Definitivament compraré uns mitjons més gruixuts per quan realment faci fred.
Aquest matí el tou de la cama ja no em feia mal, ni el notava, I ara després de sortir, noto les cames més relaxades. També he corregut més relaxat.
Penso que encara faré la mateixa sortida uns quants cops més per anar segur que tot va bé i no em lesiono.
Ahir vaig rebre els mitjons per portar amb les Bikila.
Les sabates, com passa amb moltes noves quan un se les posa per primer cop, que de vegades surten bullofes. Em començaven a sortir al darrera del peu i les tirites es desenganxaven així que vaig comprar els mitjons i han anat la mar de bé.
Una altra raó és que la setmana passada érem a 8 graus i com passa a l'hivern, començava a no notar-me els dits. Definitivament d'aquí poc, quan vingui el fred i vent, necessitaré mitjons. Els que tinc són molt prims, "lightweight".
Les sabates van ajustades, com un guant realment, i pensava que no hi hauria espai per mitjons però veig que sí. Noto que es van donant una mica i són més còmodes que el primer día. Definitivament compraré uns mitjons més gruixuts per quan realment faci fred.
diumenge, 22 de setembre del 2013
No funciona!!
Faig servir el Garmin Forerunner 305 i ho trobo meravellós. M'encanta. Pot ser sigui gran però m'agrada la pantalla gran que es pot veure la mar de bé mentre corro i no pesa gens.
El problema és que avui cap dels meus ordenadors no el reconeixen. He buscat i sembla que li passa a molta gent. El tinc des del passat novembre i ha funcionat sense cap problema fins ara.
Encara es carrega si el connecto a l'ordinador i el puc fer servir per còrrer però no per pujar les activitats al GarminConnect or al Activity Centre.
A vuere si trobo la solució.
 |
Encara es carrega si el connecto a l'ordinador i el puc fer servir per còrrer però no per pujar les activitats al GarminConnect or al Activity Centre.
A vuere si trobo la solució.
quin mal el tou de la camaaaaa!
Avui dissabte he fet la meva tercera sortida amb les Vibram Bikila. 4.10milles - 33.01mins.
La primera va ser dissabte passat unes 4 milles i la segona va ser dimarts amb quatre milles més 33.01mins.
La veritat és que les trobo molt còmodes. Després de còrrer, noto les cames una mica diferent, m'imagino que treballo muscles d'una altra manera i pot ser més muscles que abans.
Diuen que anant descalç, el peu treballa fins a un 4% més que amb sabates tradicionals. Això s'ha de notar.
La ruta que faig és per carretera. Per la vorera mentre sóc al poble i després a l'arcen, que és trams de gespa, fang i pedres. Fins ara cap problema, la sola és molt fina però els trossos de sola són durs i les pedretes no es noten.
Ara entenc comentaris que he llegit dient que si es vol sentir més el contacte amb terra, millor portar les KSO que que no pas aquestes.
El primer cop tenia una mica de por per que no sabia com em respondrien les cames i tota la atenció la poso a la forma, a aterrar amb la part frontal però veig que encara vaig bastant pla.
Estava convençut que amb el calçat tradicional aterrava amb la part frontal però ara veig que no, que aterro amb peu pla i he de fer un esforç per no picar amb el taló. El cas és que les sabates es nota tant que que al primer cop amb el taló un ja corregeix de seguida.
Ara sí, vaig descansar des de dimarts fins avui dissabte perquè el tou de la cama em feia mal. Abans no treballava tant aquest grups de muscles. Per fer-vos una idea, feu saltets i aterreu amb el taló aixecat com un centímetre o estant de peu aixequeu el taló un centímetre del terra i mireu quins muscles treballeu.
Ara faig unes 170 passes per minut, 85 amb cada cama. Aixó son 2805 saltironets amb cada cama i això segur que carrega els muscles si no s'ha fet mai abans.
He estat uns dies fent estirament i posant gel i aquest matí ja tornava a estar normal. Després de sortir una altra mitja horeta, tornen a fer mal, crec que no tant com abans.
Continuaré fent-ho a petites dosis.
La setmana que ve preguntaré al gimnàs si puc fer servir la màquina de còrrer (treadmill), la idea és còrrer en terra més tou i també filmar-me per veure realment com corro.
La primera va ser dissabte passat unes 4 milles i la segona va ser dimarts amb quatre milles més 33.01mins.
La veritat és que les trobo molt còmodes. Després de còrrer, noto les cames una mica diferent, m'imagino que treballo muscles d'una altra manera i pot ser més muscles que abans.
Diuen que anant descalç, el peu treballa fins a un 4% més que amb sabates tradicionals. Això s'ha de notar.
La ruta que faig és per carretera. Per la vorera mentre sóc al poble i després a l'arcen, que és trams de gespa, fang i pedres. Fins ara cap problema, la sola és molt fina però els trossos de sola són durs i les pedretes no es noten.
 |
| fotode www.vibramfivefingers.it |
El primer cop tenia una mica de por per que no sabia com em respondrien les cames i tota la atenció la poso a la forma, a aterrar amb la part frontal però veig que encara vaig bastant pla.
Estava convençut que amb el calçat tradicional aterrava amb la part frontal però ara veig que no, que aterro amb peu pla i he de fer un esforç per no picar amb el taló. El cas és que les sabates es nota tant que que al primer cop amb el taló un ja corregeix de seguida.
Ara sí, vaig descansar des de dimarts fins avui dissabte perquè el tou de la cama em feia mal. Abans no treballava tant aquest grups de muscles. Per fer-vos una idea, feu saltets i aterreu amb el taló aixecat com un centímetre o estant de peu aixequeu el taló un centímetre del terra i mireu quins muscles treballeu.
Ara faig unes 170 passes per minut, 85 amb cada cama. Aixó son 2805 saltironets amb cada cama i això segur que carrega els muscles si no s'ha fet mai abans.
He estat uns dies fent estirament i posant gel i aquest matí ja tornava a estar normal. Després de sortir una altra mitja horeta, tornen a fer mal, crec que no tant com abans.
Continuaré fent-ho a petites dosis.
La setmana que ve preguntaré al gimnàs si puc fer servir la màquina de còrrer (treadmill), la idea és còrrer en terra més tou i també filmar-me per veure realment com corro.
dissabte, 21 de setembre del 2013
Còrrer minimalista
Ja ho he fet! He començat a còrrer amb sabates minimalistes.
Avui he fet la meva segona sortida amb les noves Vibram Bikila i compartiré la meva experiència en aquest blog.
Aquesta article serà el més llarg, que diu quina són les raons per canviar de sabates i manera de còrrer, els propers seran més de com es desenvolupa aquesta nova etapa.
Faig 10k en 48 minuts i l'últim cop que vaig còrrer una mitja marató (jo sol al poble) ho vaig fer en 2 hores. M'agrada pensar que si ho hagués fet en una carrera amb més gent, ho hauria fet en menys temps. Malauradament, la setmana de la Waterside Half Marathon vaig agafar un constipat i no la vaig poder fer!
Des de l'estiu que faig una sortida de 20km els caps de setmana i unes 4 sortides entre setmana que varien entre els 6 i els 10 km. Les sortides llargues les faig a uns 9m/m (minuts per milla) i les curtes entre 7.30-8 m/m que ve a ser uns 5.5 min/km i 4.6min/km respectivament (He fet servir aquest servei per fer la conversió).
Corro per que m'agrada còrrer. La meva fita és passar-m'ho bé. No entreno per anar més ràpid i quan vaig una cursa és per que la puc fer sense haver d'entrenar per acabar-la.
Avui he fet la meva segona sortida amb les noves Vibram Bikila i compartiré la meva experiència en aquest blog.
Imatge agafada de Google images. Sembla ser de Gearpatrol.com
Aquesta article serà el més llarg, que diu quina són les raons per canviar de sabates i manera de còrrer, els propers seran més de com es desenvolupa aquesta nova etapa.
Introducció
Primer de tot, dir que ja porto corrents uns 7 anys. Sóc un "recreational runner" que es diu per aquestes contrades. Visc a Irlanda fa més de 20 anys i hi ha vocabulari i expressions que les he après en anglès i no sé ben bé com es tradueixen al català, com ara "recreational runner", que és còrrer per passar-s'ho bé.Faig 10k en 48 minuts i l'últim cop que vaig còrrer una mitja marató (jo sol al poble) ho vaig fer en 2 hores. M'agrada pensar que si ho hagués fet en una carrera amb més gent, ho hauria fet en menys temps. Malauradament, la setmana de la Waterside Half Marathon vaig agafar un constipat i no la vaig poder fer!
Des de l'estiu que faig una sortida de 20km els caps de setmana i unes 4 sortides entre setmana que varien entre els 6 i els 10 km. Les sortides llargues les faig a uns 9m/m (minuts per milla) i les curtes entre 7.30-8 m/m que ve a ser uns 5.5 min/km i 4.6min/km respectivament (He fet servir aquest servei per fer la conversió).
Corro per que m'agrada còrrer. La meva fita és passar-m'ho bé. No entreno per anar més ràpid i quan vaig una cursa és per que la puc fer sense haver d'entrenar per acabar-la.
El concepte
He mirat molts blogs, videos, articles i he llegit llibres que parlen de còrrer descalç o amb sabates minimalistes.
M'imagino que com molts de vosaltres, tenia la curiositat de saber què diu la gent, saber els beneficis i els problemes de còrrer descalç.
Els nostres peus han evolucionat, o si us decanteu més per el creacionisme, els nostres peus han estat dissenyats per aguantar el nostre pes, caminar i còrrer. Tenen cert moviment i expansió que queda molt limitat dintre d'una sabata i més limitat encara quan s'afegeix suport al pont del peu.
Si anem sense sabates, els dits es separant lleugerament, distribueixen el pes i ens donen estabilitat. Amb sabates, els dits tenen un moviment molt restringit i la sola de la sabata és la que ens dóna estabilitat.
Anant descalç potser que el peu treballi com ha de treballar però també ens clavarem vidres i ens faran mal les pedres que són a tot arreu.
També hi ha el tema del "feedback", el sentir el terreny amb la planta del peu reaccionar als canvis de terreny. Una sabata amaga aquests petits canvis de manera que o no els notem o quan els notem és massa tard per modificar la posició del peu i és quan ens torcem el turmell. Descalç el peu pot enviar senyals al cervell immediatament i podem reaccionar més ràpid. De fet és com la suspensió d'un cotxe a molt petita escala, les rodes van de bòlit pels sotracs i a nosaltres en sembla que flotem.
La forma
I ara és quan entrem a la forma, el mètode: com s'ha de còrrer descalç?
Tenim el Chi Running, el Pose Method, el Pilates Running i més (caca! he perdut els papers on tenia una llista). Jo diria que tots fan quasi bé el mateix i el que canvia és només el mètode.
Tots tenen en comú que mentre correm, el peu hauria de fer contacte amb el terra a sota el maluc i amb el mig or part davantera del peu evitant impacte amb el taló o "heel strike".
Sembla ser que el taló el tenim per poder estar de peu. Com que només tenim dues potes, necessitem alguna cosa per estabilitzar el cos quan no ens movem.
A poca velocitat el talò ens estabilitza, a una velocitat més elevada no es fa servir. Si correm i piquem amb el talò, el que fa és frenar-nos momentàniament.
Quan tot el pes de cos cau al taló, l'amortiment el fan les articulacions: el genoll i maluc.
Si "aterrem" amb la part del davant del peu, la suspensió la fan els muscles de la cama.
Les articulacions no són per fer de suspensió sinó que son per permetre moviment; els muscles, en canvi sí que podem amortir i adaptar-se per poder aguantar més pes.
El que fan les sabates amb molt amortiment és que si piquem amb el taló, simplement no ens adonem. Ara bé si ho fem descalços, els nostres genolls sí que notaran com anem picant contínuament.
Així que per poder còrrer amb sabates minimalistes
DCU (Dublin College University) ha fet un programa de transició a còrrer minimalista amb exercicis i videos.
Va costar però ha pagat la pena el canvi.
I aquest any pel meu aniversari m'han comprat les Bikila. La veritat és que un realment ha de voler provar-ho per gastar-se aquests diners. Jo ja havia de canviar de sabata, que les que tinc ara em molesten una mica a la planta del peu i vaig haver de decidir entre unes sabates "normals" o les minimalistes.
Quan vaig decidir anar per les minimalistes, em vaig emprovar varies: les New Balance, que m'apretaven el peu; unes Nike que m'anaven massa grans i no tenien el meu número, unes altres que no m'en recordo però no les trobava còmodes. Volia provar les Vivobarefoot pero no les tenien a cap tenda de per aquí i al final vaig comprar les Vibram a internet.
La tenda només tenia les blaves. Canten una mica i crec que es veuen d'una hora lluny. Les vermelles passen més desapercebudes. Bé, així tinc més temes de conversa amb desconeguts!
Ara per ara estic content amb el canvi.
D'aquí poc penjaré un altra article per dir-vos com va tot. Ara per ara bé i fins i tot he descobert muscles a la cama que no sabia que tenia.
Siau.
El que fan les sabates amb molt amortiment és que si piquem amb el taló, simplement no ens adonem. Ara bé si ho fem descalços, els nostres genolls sí que notaran com anem picant contínuament.
Així que per poder còrrer amb sabates minimalistes
DCU (Dublin College University) ha fet un programa de transició a còrrer minimalista amb exercicis i videos.
Tot és començar
Ja fa uns mesos que vaig canviar la forma i crec que noto els avantatges, menys molèsties al genoll i turmell. De fet, fa cosa d'un parell d'anys vaig haver de deixar de còrrer degut a uns tendonitis del talò d'aquiles i el canviar de manera de còrrer em va permetre tornar a la carretera sense gaires molèsties. No caldria dir que vaig començar molt a poc a poc i escoltant el meu cos, va se la única manera de progressar.Va costar però ha pagat la pena el canvi.
I aquest any pel meu aniversari m'han comprat les Bikila. La veritat és que un realment ha de voler provar-ho per gastar-se aquests diners. Jo ja havia de canviar de sabata, que les que tinc ara em molesten una mica a la planta del peu i vaig haver de decidir entre unes sabates "normals" o les minimalistes.
Quan vaig decidir anar per les minimalistes, em vaig emprovar varies: les New Balance, que m'apretaven el peu; unes Nike que m'anaven massa grans i no tenien el meu número, unes altres que no m'en recordo però no les trobava còmodes. Volia provar les Vivobarefoot pero no les tenien a cap tenda de per aquí i al final vaig comprar les Vibram a internet.
La tenda només tenia les blaves. Canten una mica i crec que es veuen d'una hora lluny. Les vermelles passen més desapercebudes. Bé, així tinc més temes de conversa amb desconeguts!
Ara per ara estic content amb el canvi.
D'aquí poc penjaré un altra article per dir-vos com va tot. Ara per ara bé i fins i tot he descobert muscles a la cama que no sabia que tenia.
Siau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)