dimarts, 18 de març de 2014

Nova moda de mitjons


Fa ja un temps que he millorat els meus mitjons.  Un dia els vaig ficar a la secadora sense adonar-me i els dit van encongir.



A Barcelona vaig comprar un altra parell, aquest cop dues talles més grans.  O fan els dits molt curts o jo els tinc molt llargs!

dilluns, 18 de novembre de 2013

Garmin Forerunner305 funciona

Fa ja dies que deia que no podia connectar el Garmin a l'ordinador.

Feia coses molt estranyes com que quan el connectava, es posava en marxa tot sol en comptes de mostrar a la pantalla que s'està carregant.  També pitava molt.  Fins que un dia no podia ni carregar la pila.

Després de molt mirar a internet i provar diferents solucions com desinstal.lar els plugins, treure altres programes que alguns deien que interferien, baixar els drives un altra cop i molt més que vaig fer, un dia vaig netejar les connexions amb aquell líquid per treure la pintura d'ungles i va tornar a funcionar.

Al final era un mal contacte!  No es veia rovellat ni res que indiqués que s'havia de netejar.

Així que ara, quan torno després de córrer, netejo les connexions amb un drapet per que la sal de la suor no faci mal bé res, i espero que em duri molts anys!!

Bategades

Després de quinze dies sense córrer, avui m'he forçat a sortir.

Un dia preciós per córrer, fresc i al menys no m'he mullat.  Sóm a 6 graus amb sol i ruixats.  M'ha tocat el sol que sempre és d'agrair.

He fet 9.5qm en 51.50 minuts.  A xino-xano perquè no podia fer més.  Creia que ho faria en una hora i al final estava més fort del que em pensava.

Em sento la mar de bé, ara.  Com si m'haguessin espolsat la pols de les articulacions.  Tinc ganes de tornar a sortir.  Sembla que m'hagi adaptat a les sabatilles minimalistes i espero que realment sigui així.  No noto res diferent ni res em fa mal.  Encara he de pensar a "córrer bé" però cada cop requereix menys esforç.

El que sí que he vist ara que he pujat la sortida al GarminConnect és que encara que les cames han funcionat bé, el cor em treballava més.  Fa més de quinze dies, quan sortia més sovint, tenia una mitjana de bategades de 143 bpm, avui, anant a poc a poc m'han pujat a 154bpm.  El que fa la vida sedentària i menjar més, eh?

dilluns, 4 de novembre de 2013

a 7 graus

Les temperatures baixen i es fa fosc més d'hora.

Ahir quan vaig sortir a córrer érem a 7 graus.  No feia vent i la veritat és que no feia gaire el fred.  Hauria sortit amb la samarreta de màniga curta si no hagués estat per la pluja.  Però a partir d'ara potser que començaré a dur dues samarretes.

L'any passat em vaig comprar pantalons llargs però encara no els he fet servir.  Ja em va bé amb els que m'arriben fins el genoll per que em tapin el quàdriceps, que a l'hivern, quan fa vent i pluja quasi bé fan mal i tot.

Als peus porto els Injinji, mitjons amb dits i fins ara van bé.  Ahir com que plovia se'm van mullar els peus i va haver-hi un moment que tenia fred als dits però va passar abans de tornar a casa.

M'he de comprar un altra parell i pot ser els agafo més gruixuts per quan faci més fred.  També igual els compro més grans, que aquests han encongit una mica i els dits em van un pel petits.


diumenge, 3 de novembre de 2013

Córrer de nit

Ja hem canviat els rellotges i es fa de nit més aviat.

Avui, després de dues setmanes de no sortir a córrer, he sortit a dos quarts de sis.
Ja era quasi bé fosc i he hagut de buscar la lot i la xaqueta reflectant.  Eines imprescindibles!!


Ara ja si no puc sortir els matins, hauré de sortir quan és fosc, ja que aviat serà fosc a quarts de cinc.

El poble és petit i des de casa puc anar dues milles en una direcció per la vorera, menys de 3qm.  Però tinc només una milla (quilòmetre i mig) de llum.  I quan ha no hi ha faroles, no es veu res de res.  A una ciutat, Derry mateix, sí que podria fer 10qm tranquil.lament amb enlluernat públic.

Ja m'agrada anar de nit.  Ara bé, s'ha d'anar ben equipat.  Les xaquetes reflectants són estupendes, només que hi hagi una miqueta de llum, es veuen unes ratlles lluminoses flotant a la foscor.  Però a més a més, em compraré un llum vermell per dur al braç.  Ara com no estic en forma encara vaig per la vorera però la setmana que ve ja podré fer tirades més llargues i em tocarà anar per la carretera.  Agafaré una amb arcén però tot i això, quantes més llumetes millor.

A les fosques s'ha d'anar més a poc a poc.  Les llanternes allarguen molt les ombres i costa de veure què és el que tenim al davant.  El que sembla una fulla seca pot ser una caca de gos, una ombra pot ser un forat o realment una ombra d'una pedra.  Si hi ha un petit desnivell, només es veu negre i no se sap què hi ha fins hi ets a sobre.  Si s'està alerta tot va bé.

Jo porto una llanterna petita de 9 leds a la mà.  Fa força llum i abarca bastant area del terra.  Pesa molt poc i és còmode de portar.  I em va costar uns 5 euros!


Vull provar una d'aquelles que es porta al cap, com els miners. Em vaig comprar una barata i es va trencar mentre la provava al cotxe, i les bones ja costen més diners i la veritat és que estic content amb el que tinc.

I amb les sabates, cap problema.  M'encanten!


dimarts, 22 d’octubre de 2013

Tornem-hi, aquest cop sota la pluja

Ja han passat molts dies des que vaig sortir a córrer per darrera vegada.

Ho acabo de mirar i ha estat només una setmana.

La tortícolis ja m'ha passat però ha trigat molt.  Em començava a preocupar pensant que igual era alguna cosa més greu.  Em feia molt de mal i per les nits el dolor em despertava.  Al final, abans d'anar al metge o a algú que em mirés el coll, vaig decidir de prendre uns antiinflamatoris i ves per on, em va treure el dolor.  Encara noto alguna cosa i he d'esperar a veure si se'n va del tot o realment hi ha algo tocat.  Ara per ara, després de tres dies estic quasi bé nou.

El meu petit de quasi bé quatre anys ha aprés a anar en bicicleta i vam decidir de sortir tots quatre, els grans corrent i els nanos en bici.

A Derry i ha un camí que va seguint el riu durant uns deu quilòmetres.  No és espectacular però és tranquil.  Encara que no es vegin, se senten els cotxes d'ambdues carreteres, la petita a la nostra banda del riu, i la més gran que va a Strabane que és  a l'altra banda.



Doncs així xino-xano vam fer 7 milles, 11.56 quilòmetres.
Jo corria al costat de la Nuri i la Caroline es va quedar amb el Marc i com li fotia!  La bici que té és petita, rodes i pedals petitets i us podeu imaginar la quantitat de voltes que aquelles cames han arribat a donar per fer els 11 quilòmetres i mig.  I no es va quedar pas gaire enrera.

A més a més plovia.  Jo portava les Bikila i els peus em van quedar ben xops però no vaig estar mai incòmode.   Les sabates tradicionals porten més material a la sola que absorbeix l'aigua i al trepitjar, es nota com surt l'aigua, com si preméssim una esponja.  Amb les Vibram, com que la sabata va molt ajustada, no em vaig adonar de que estava mullat fins que me les vaig treure.  Igual en una sortida més llarga sí que es notaria més.

El que sí que vaig notar és que potser amb la por de no fer-me mal el coll, aquest cop realment feia servir molt més la part davantera del peu al aterrar.  Vaig notar una diferència molt gran, es corre més fi.  Imagineu-vos que poseu rodes quadrades a una bici i després les canvieu per unes rodones.  Doncs igual.


dissabte, 12 d’octubre de 2013

Més 10k

Avui una altra sortida de 10 quilòmetres.

No sé el temps que he trigat.

La meva dona encara que m'agafa el Garmin per sortir a córrer, no el carrega mai.  Avui abans de sortir m'ha dit que l'havia de carregar.  Just abans de sortir!  Té pebrots la cosa!!!!

El seu aniversari és un mes abans de Nadals, o a l'un o a l'altra l'hi compro un altre i si no el cuida, que deixi el meu en pau!

En fi, el rellotge no cal per córrer.

No havia sortit des de diumenge passat.  Vaig agafar una torticolis impressionant i no volia arriscar-me a sortir amb aquell mal al coll.



Estic aprenent a tocar el banjo i de mirar la meva mà esquerra i fer l'esforç per arribar a tocar la nota adient, m'ha agafat la torticolis.  Ha passat amb un parell de dies de posar-me un drap calent al coll, i ara, vés per on, la mà esquerra la poso com la profe em deia que la havia de posar.  Al menys he aprés alguna cosa... a part de que la torticolis fa un mal de la ostia!

No volia fer 10 quilòmetres però quan he arribat al punt de tornada em trobava bé i he continuat per fer la volta a Greencastle.
M'he trobat molt bé i fresc.  Ja no noto res estrany a les cames i em sembla que m'estic adaptant bé a les Bikila.  L'únic és que encara he de pensar en la forma de córrer.  I quan més cansat, més m'he de fixar.  Avui he practicat canviant la manera de posar el peu a terra i em sembla que li vaig agafant el truquillo i faig servir menys el taló, vull dir que el contacte inicial es va transferint cap el davant i noto com el taló intervé menys.  I això fa el còrrer més suau.

Tota una setmana sense córrer.