Tornem-hi, aquest cop sota la pluja

Ja han passat molts dies des que vaig sortir a córrer per darrera vegada.

Ho acabo de mirar i ha estat només una setmana.

La tortícolis ja m'ha passat però ha trigat molt.  Em començava a preocupar pensant que igual era alguna cosa més greu.  Em feia molt de mal i per les nits el dolor em despertava.  Al final, abans d'anar al metge o a algú que em mirés el coll, vaig decidir de prendre uns antiinflamatoris i ves per on, em va treure el dolor.  Encara noto alguna cosa i he d'esperar a veure si se'n va del tot o realment hi ha algo tocat.  Ara per ara, després de tres dies estic quasi bé nou.

El meu petit de quasi bé quatre anys ha aprés a anar en bicicleta i vam decidir de sortir tots quatre, els grans corrent i els nanos en bici.

A Derry i ha un camí que va seguint el riu durant uns deu quilòmetres.  No és espectacular però és tranquil.  Encara que no es vegin, se senten els cotxes d'ambdues carreteres, la petita a la nostra banda del riu, i la més gran que va a Strabane que és  a l'altra banda.

Doncs així xino-xano vam fer 7 milles, 11.56 quilòmetres.
Jo corria al costat de la Nuri i la Caroline es va quedar amb el Marc i com li fotia!  La bici que té és petita, rodes i pedals petitets i us podeu imaginar la quantitat de voltes que aquelles cames han arribat a donar per fer els 11 quilòmetres i mig.  I no es va quedar pas gaire enrera.

A més a més plovia.  Jo portava les Bikila i els peus em van quedar ben xops però no vaig estar mai incòmode.   Les sabates tradicionals porten més material a la sola que absorbeix l'aigua i al trepitjar, es nota com surt l'aigua, com si preméssim una esponja.  Amb les Vibram, com que la sabata va molt ajustada, no em vaig adonar de que estava mullat fins que me les vaig treure.  Igual en una sortida més llarga sí que es notaria més.

El que sí que vaig notar és que potser amb la por de no fer-me mal el coll, aquest cop realment feia servir molt més la part davantera del peu al aterrar.  Vaig notar una diferència molt gran, es corre més fi.  Imagineu-vos que poseu rodes quadrades a una bici i després les canvieu per unes rodones.  Doncs igual.

Més 10k

Avui una altra sortida de 10 quilòmetres.

No sé el temps que he trigat.

La meva dona encara que m'agafa el Garmin per sortir a córrer, no el carrega mai.  Avui abans de sortir m'ha dit que l'havia de carregar.  Just abans de sortir!  Té pebrots la cosa!!!!

El seu aniversari és un mes abans de Nadals, o a l'un o a l'altra l'hi compro un altre i si no el cuida, que deixi el meu en pau!

En fi, el rellotge no cal per córrer.

No havia sortit des de diumenge passat.  Vaig agafar una torticolis impressionant i no volia arriscar-me a sortir amb aquell mal al coll.

Estic aprenent a tocar el banjo i de mirar la meva mà esquerra i fer l'esforç per arribar a tocar la nota adient, m'ha agafat la torticolis.  Ha passat amb un parell de dies de posar-me un drap calent al coll, i ara, vés per on, la mà esquerra la poso com la profe em deia que la havia de posar.  Al menys he aprés alguna cosa... a part de que la torticolis fa un mal de la ostia!

No volia fer 10 quilòmetres però quan he arribat al punt de tornada em trobava bé i he continuat per fer la volta a Greencastle.
M'he trobat molt bé i fresc.  Ja no noto res estrany a les cames i em sembla que m'estic adaptant bé a les Bikila.  L'únic és que encara he de pensar en la forma de córrer.  I quan més cansat, més m'he de fixar.  Avui he practicat canviant la manera de posar el peu a terra i em sembla que li vaig agafant el truquillo i faig servir menys el taló, vull dir que el contacte inicial es va transferint cap el davant i noto com el taló intervé menys.  I això fa el còrrer més suau.

Tota una setmana sense córrer.

Mono

Aquesta setmana encara no he pogut anar a correr

Tinc el mono!!!

10k

Encara que no ho tenia planejat, diumenge passat vaig fer 10.2qm.

Ja ho he dit abans, no hi ha res com córrer per un lloc desconegut per més quilòmetres dels planejats.

I la mar de bé.  Els vaig fer en 54 minuts anant amb calma i parant a espantar ovelles, que creien que era el pastoret que les anava a donar de menjar i no me les podia treure de sobre.

Vaig decidir d'anar a veure un monument megalític que hi ha a prop dels meus sogres a Enniskillen.  Els senyals de la carretera diuen que és a 2 milles quan realment és a tres, entre "pitos i flautes" vaig fer uns 2.5qm més del compte.  No gaire però el ritme de sortida era pensat per no fer-los.

El cas és que sembla que em vaig adaptant bé a les sabates minimalistes.  Encara vaig en compte en cas que faci massa massa d'hora.  El tou de la cama ja no em fa mal però encara he de fer molt estirament després de cada sortida.  Es van enfortint però igual necessiten més rodatge, de fet sembla que tots aquests anys de córrer, mentre els altres muscles treballaven i s'enfortien , el tou de la cama no es desenvolupava.  Els donaré més temps.

Vaig sortir a les 10 del matí més o menys i en tot el recorregut em vaig trobar amb 3 cotxes.  És el que m'agrada de córrer a Irlanda, que encara que moltes carreteres secundàries no tenen arcén, hi ha poc trànsit.
És com córrer a un túnel verd amb aire pur, silenci, si ve un cotxe, se sent de lluny i un es pot preparar. De fet a casa, només  Quasi bé sempre vaig pel mig de la carretera per que se'm vegi més i quan els sento venir vaig al cantó on se'm veurà més.

Avui volia sortir però he de preparar coses i no tinc prou temps. Igual demà si avui no prenc gaires pintes, que toca sortir.

Parkrun

Ara estava mirant les sortides que he fet aquests dies i els temps que he fet.  Encara que no sigui la meva fita, he anat millorant els temps.

Veig que no hi ha "ParkRun" a Catalunya.  Segur que teniu alguna cosa semblant.

És una carrera de 5qm amb temps oficials que es fa cada dissabte a un parc o lloc on no hi ha transit de cotxes.
Més que carrera és una sortida.  Hi ha tota mena de nivells, des del amateur de clubs d'atletisme als que ho fan caminant per fer exercici.  Així sabent que hi ha més gent i que comença a una hora determinada (generalment les 9:30 del matí en dissabte) la gent s'anima.

Un cop t'has enregistrat a la web, imprimeixes el teu propi codi de barres i amb això vas a qualsevol cursa a qualsevol ciutat on hi hagi i un cop acabis la cursa, el teu temps queda enregistrat.  Desprès vas a la web i veus els temps de la cursa i la teva fitxa amb el teu historial.

I és de franc!  No s'ha de pagar per participar.

Jo la majoria de les sortides les faig sol.  Abans tenia un company però es va lesionar i ho va deixar.  Els diumenges hi ha gent que es troba a la plaça a les 9 del mati i de tant en tant hi vaig amb ells.  Així que de tant en tant m'apunto a una carrera o vaig al Parkrun per sortir amb més gent i intentar esforçar-me una mica.

He fet la d'Enniskillen uns tres o quatre cops i em va agradar.  És una sortida curta però es fa amb més gent i es coneix altres gent.

És una pena que no tingui una més a prop.  Volia organitzar una al poble però és tant petit que no hi ha cap recorregut de 5qm sense trànsit!  La més propera és a Derry, uns 30 mins en cotxe i em fa mandra haver de conduir quasi bé una hora per córrer 25 minuts.

El meu millor temps enregistrat (el codi de barres va arribar mullat un parell de cops i no es va escanejar bé per enregistrat el meu temps) és de 26:33 el passat maig.

Ahir al a sortida de 7qm vaig fer 5qm en 25:50 anant amb calma.

Potser m'hi arribo a un Parkrun un dissabte d'aquests a veure com em va.

Fibromatosis plantar

Ahir vaig córrer 7qm i sense cap problema. Les cames ja es recuperen normalment i l'únic que em frena de sortir avui un altra cop és que no vull fer massa, massa ràpid per si de cas.

Aquesta sortida ja tenia desnivells i m'he trobat còmode corrents en pujada i baixada.

Abans de fer la transició a sabatilles minimalistes, em vaig lesionar lleument la planta del peu canviant una roda al cotxe.  M'hi vaig posar de peu a la clau anglesa per poder treure el cargol de la roda i el mànec se'm va clavar al peu.  Al moment no em vaig adonar però aquella nit vaig notar una lleugera molèstia.

Això em va passar i dies després vaig notar un petit "bulto" a la planta del peu.  No fa mal però si s'apreta pot ser molest.

Després em vaig assabentar que és Fibromatosis Plantar.

No és greu però sembla que un cop el tens, ja no se'n va!  Una de les causes és que quan es fa una petita ferida a la Fascia Plantar, al guarir es desenvolupa una mica de teixit al voltant de la lesió i és la bola que es veu a la foto.  També poden haver altres causes però no crec que siguin el meu cas.

Amb les sabatilles que duia, el suport del pont del peu premia aquesta part i molestava una mica, prou com per haver de compensar, i és quan em va començar a fer mal la part de fora del peu, es veu que compensava corrents amb la part de fora.

És quan vaig començar a portar el calçat minimalista.  I generalment va bé però de tant en tant noto una petita molèstia que se'n va de seguida. Prou per amoïnar-me una mica i fer-me anar amb compte i baixar el ritme.

Ahir ho vaig notar una mica a la baixada però va parar de seguida.  Avui no noto res diferent al peu.

Pensava fer 10qm el cap de setmana però igual ho deixo per més endavant.  Com sempre dic, no tinc pressa.  Mentre pugui córrer estic content.

Podòleg a Espai Terra

Ahir 30 de setembre vaig veure a l'Espai Terra a TV3 un apartat que van fer sobre "La conveniència de caminar-córrer descalç" on van parlar amb el podòlog Eduard Sánchez-Osorio.  I posteriorment li van fer una petita entrevista de poc més d'un minut.

Parlant al programa diu que no s'hauria d'anar descalç, que està bé per als nens a l'edat del creixement però després ens hauriem de posar sabates per obtenir més rendiment.  

Quan parlan de l'Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica el 1960 anant descalç, diu que era una altra manera de córrer, ara "els ritmes són més ràpids i les tècniques de carrera han canviat", que "avui en dia seria impossible córrer descalç".  També diu, mentre parlen dels Tarahumara, que "la tècnica de còrrer descalç és molt diferent, s'economitza molt més, es vola molt menys (es salta menys) i tot això fa economitzar i no lesionar-nos.

Després passen a parlar de les Fivefingers i diu que "és una font de lesió molt alta ...  "que varia molt la tècnica de carrera ...   i treball de genolls i caderes molt més alt" i que "professionalment no ho aconsellem".

Ho trobo que els comentaris són una mica contradictoris i que necessitarien més temps per entrar amb més detall en el tema i ja posats, que un dels entrevistadors sigui algú que corri, que tingui al menys una mica d'idea del que parlen per treure més suc a l'entrevista.

M´he quedat amb ganes de saber si un nen que continues anant descalç o amb poc suport a la sabata, desenvoluparia més els muscles del peus i cama que un que canviï a portar les sabates modernes amb tota mena de suport i amortiment.

M´he quedat amb ganes de saber si realment córrer descalç economitza moviment i evita lesions o si fa treballar més genolls i caderes (m'imagino que això incrementaria les lesions).  I si el "professionalment no ho aconsellem" és que no ho aconsellen per esportistes professionals o si ell com a professional no ho aconsella a ningú.

Parla de que el calçat minimalista es una font de lesió alta però no diu res de que un 84% de gent que corre es lesiona i per què passa. (Si trobo l'estudi que diu això ja ho posaré, ho tinc a un llibre però no trobo la pàgina).

Després, a la petita entrevista de després del programa diu que s'ha de fer amb moderació.

He trobat que és una entrevista bastant pobre que no dóna gaire informació imparcial o fins i tot clara.

Si voleu aprofondir en el tema, hi ha un llibre molt bó que és: Anatomy for Runners (no sé si es troba en castellà o català) o una sèrie de "lectures" (com es diu això en catala?, classes, lliçó?) sobre Barefoot running a Youtube.  Tots dos parlen dels perills d'anar descalç o minimalista.  També diuen com s'ha de fer si un decideix anar per aquesta ruta i finalment, que no és per a tothom.  És molt fàcil dir que "tothom ho pot fer" com es veu a molts llocs, (per exemple al llibre esmentat al programa: "Nascuts per còrrer" però es una decisió que s'ha de prendre informat amb coneixement dels riscs.

Hi ha molts articles i videos alguns molt interessants però la majoria en anglès.  Vinga, a practicar!

Jo parlo molt però espero no trobar-me amb cap lesió d'aquí un temps!!!