Ara fa dos anys que vaig començar a còrrer (més o menys).
Quan vam arribar a Moville vaig veure que feia menys exercici ja que no anava tant en bici i caminava molt menys. Com que vivim al poble, només trigo uns deu minuts a arribar a la tenda, qualsevol tenda. Si camino més, em surto del poble i a menys que un es proposi de sortir a fer una caminada llarga pel camí de la vora del mar, és difícil integrar prou exercici a la meva vida quotidiana.
Així que un dia vaig començar a còrrer.
Ja havia corregut després de fer la mili, però no vaig durar gaire. Si sortia amb un company bé, però sortir sol no em va agradar.
Molts anys després, a Belfast vaig intentar de còrrer però tampoc no vaig durar gaire. No m'agradava i méstimava més anar en bici a la feina.
Ara, un altre cop, anys després, ho vaig tornar a intentar i no he parat.
Primer sortia amb unes sabates molt velles que semblaven més per jugar a tenis que no pas per còrrer i al poc temps em vaig adonar de la importància d'un bon calçat: els genolls em van començar a fer mal.
Uns dos mesos després de començar em vaig apuntar a fer una carrera de 10km a Enniskillen. Va ser llavors que em vaig comprar les primeres sabates per còrrer. Costaven pasta llarga però paga la pena.
Aquests primers dos mesos van ser durs però molt satisfactoris. Sentir com el cos es va adaptant a un nou tipus de moviment, anar cada cop més lluny, conèixer les limitacions pròpies iaprendre a mesurar distáncies... Hi ha una millora molt ràpida i és això el que em va enganxar, i el còrrer al costat del mar.
Els dos primers mesos sortia sol i quan vaig fer la carrera a Enniskillen va ser una altra experiència impressionant. Hi havia uns 1000 participant i durant tot el recorregut hi havia gent corrents. Vulguis que no això anima molt i mai em vaig trobar cansat. Amb tanta gent sempre es troba algú que porta el mateix ritme o només un pèl més ràpid i el segueixes per que vagi tirant de tu.
Ara que penso, una altra raó per còrrer era que em va vaig pinçar un nervi a l'equena mentre em posava un mitjó, i ja m'havia passat abans. Potser còrrer no és l'exercici més adient pel mal d'equena però vaig notar que m'ajudava.
A la carrera encara em feia una mica de mal l'esquena i no podia còrrer en baixada així que les poques baixades que hi ha al recorregut les vaig caminar.
Vaig trigar més d'una hora a acabar la cursa i vaig estar molt satisfet de no haver quedat l'últim.
Desprès vaig fer unes altres carreres aquell mateix estiu i el meu temps va anar millorant.
En una de les carreres locals em vaig trobar amb un noi de per aquí que també corria fa poc i ens vam animar a sortir els matins. Aixó anima molt i evita trobar excuses per no sortir. Si ja s'ha quedat per sortir es surt i punt.
El proper any em sembla que vaig fer la Ennikillen 10k en 49 minuts.
Corro perquè m'agrada i mai he fet cap mena d'entrenament específic i pot ser que ara comenci a estructurar les sortides una mica. Típic, mai m'havia preocupat de millorar però a base de sortir es millora automàticament i arriba un punt que per millorar una mica s'ha de fer un esforç molt gran.
Sense cap tipus d'entrenament, és molt difícil reduïr el temps d'una cursa.
No m'ho havia plantejat mai però ara igual només perqué puc fer-ho ho farè. Sembla una progressió natural. Sorto més sovint i faig més distància cada cop. Ara surto tres o quatre cops per setmana i generalment faig 10km, 9km, 9km, 10km. Però sempre al mateix ritme. Ara que comença la temporada de carreres és quan he començat a pensar a millorar el meu temps. Corrent amb molta gent, encara que no es vulgui es va més de pressa sense un adonar-se.
Igual introdueixo més pujades i també vull fer sortides més curtes però molt ràpides.
També vull fer el que es diu "Interval training", que és còrrer a velocitat de carrera - posem per cas 7.5 minuts per milla - després còrrer a pas normal durant dos o tres minuts per descansar i tornar-hi a fer la milla a velocitat de carrera, tornar a descansar, i així repetir dos o tres cops.
Hi ha moltes maneres d'agaraf fons i velocitat, jo en faré unes per passar-m'ho bé i si la propera carrera d'enniskilen que és el 12 de Juny arribo an 45 minuts, estaré super-content, i si no, també.
