Ara que ja estic mes en forma intento sortir mes vegades.
Malhauradament la setmana passada no vaig poder correr i m'ho noto molt, i mes ara que dissabte que ve hi ha una carrera de 10km a Enniskillen. El no correr per una setmana m'ha trencat el ritme pero ara estic intentant mer mes kilometres a poc a poc a veure si puc fer un bon temps a la carrera. Si la acabo en 50 minuts estare molt content!
Escric des d'un ordinador que m'han donat i encara no he configurat el teclat per poder escriure en catala.
dissabte, 30 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
Encara no ho havia vist
I es que a la web es troba quasi be tot.
Si no es veu en directe, abans o d'hora algú ho penjara al Youtube.
Si no es veu en directe, abans o d'hora algú ho penjara al Youtube.
diumenge, 17 de maig del 2009
Una carrera més
Divendres passat vam córrer una carrera de 5km.
No teníem cap pretensió de guanyar-la i la meva idea era no quedar els últims.
La carrera forma part del Donegal Gran Prix i la organitzava el Inishowen Athletics Club. L'any passat van prendre part uns 60 corredors/corredores i aquest, entre corredor i gent que la feia caminant érem 112. Aquí podeu trobar els resultats (com molts cops, han posat malament el meu cognom), i aqui les fotos.
Noi, 5km es fan molt rapid! jo vaig trigar 22 minuts 46 segons i vaig acabar baldat. El primer els va fer en uns 15:31 minuts! La carrera va començar a un pas molt ràpid i abans de la mitja milla ja vaig haver d'afluixar una mica i provar de trobar el peu propi ritme. Aixi vaig anar fent i a la pujada, del kilòmetre 1.5 al 2.5 vaig anar passant gent. Anima molt veure que gent es va parant i que un es va apropant als del davant. Al darrer kilòmetre vaig agafar a dos corredors i els vaig passar. Pensava que els podria deixar al darrera i anar mes tranquil fins l'arribada però ells es van enganxar i no van deixar que m'escapes. Quan ja quedaven uns 200-300 metres ja no vaig poder mes i vaig haver de baixar el ritme i ells em van passar. Vaig estar content d'acabar la carrera sense parar i creuar la línia d'arribada corrents.
Avui és diumenge i he anat a córrer. Al començar m'he adonat que encara no estava del tot recuperat de la carrera. He fet uns 7 km a poc a poc que sempre va bé.
No teníem cap pretensió de guanyar-la i la meva idea era no quedar els últims.
La carrera forma part del Donegal Gran Prix i la organitzava el Inishowen Athletics Club. L'any passat van prendre part uns 60 corredors/corredores i aquest, entre corredor i gent que la feia caminant érem 112. Aquí podeu trobar els resultats (com molts cops, han posat malament el meu cognom), i aqui les fotos.
Noi, 5km es fan molt rapid! jo vaig trigar 22 minuts 46 segons i vaig acabar baldat. El primer els va fer en uns 15:31 minuts! La carrera va començar a un pas molt ràpid i abans de la mitja milla ja vaig haver d'afluixar una mica i provar de trobar el peu propi ritme. Aixi vaig anar fent i a la pujada, del kilòmetre 1.5 al 2.5 vaig anar passant gent. Anima molt veure que gent es va parant i que un es va apropant als del davant. Al darrer kilòmetre vaig agafar a dos corredors i els vaig passar. Pensava que els podria deixar al darrera i anar mes tranquil fins l'arribada però ells es van enganxar i no van deixar que m'escapes. Quan ja quedaven uns 200-300 metres ja no vaig poder mes i vaig haver de baixar el ritme i ells em van passar. Vaig estar content d'acabar la carrera sense parar i creuar la línia d'arribada corrents.
Avui és diumenge i he anat a córrer. Al començar m'he adonat que encara no estava del tot recuperat de la carrera. He fet uns 7 km a poc a poc que sempre va bé.
dilluns, 11 de maig del 2009
A pujar la muntanya
Fa un parell de setmanes vam anar a la costa oest de Donegal. És un indret molt maco, encara molt deixat de la má de Déu, molta roca i "bog". Acabo de mirar el diccionari i tradueix el "bog" com a pantà. Peró aquí el "bog" és una àrea amb vegetació molt espessa i baixa i amb molta aigua. Mirat des de lluny sembla el lloc perfecte per plantar la tenda de campanya i dormir la mar de tou... però un cop trepitges a sobre, és super humit i sempre hi ha aigua. La terra és tova i fa d'esponja.
Bé, doncs la primera part del "camí" '-que de fet, és vorejar el riu- la vam fer aquest cap de setmana de què parlo i com no anàvem preparats per tanta aigua vam quedar ben xops. La Nuri es va cansar a mig camí i vam tornar cap a vall però amb la idea de pujar fins a dalt de tot aquest estiu.
Bé, doncs la primera part del "camí" '-que de fet, és vorejar el riu- la vam fer aquest cap de setmana de què parlo i com no anàvem preparats per tanta aigua vam quedar ben xops. La Nuri es va cansar a mig camí i vam tornar cap a vall però amb la idea de pujar fins a dalt de tot aquest estiu.
 |
| From 2009_05_02_BunBeg |
 |
| From 2009_05_02_BunBeg |
diumenge, 10 de maig del 2009
Regates
La temporada de regates ja ha començat i avui m'he perdut la primera regata. I els dos propers caps de setmana em perdré la segona i tercera, que hi ha cursos d'Aikido.
dimecres, 6 de maig del 2009
Valdes i Iniesta ens han salvat!!!!!
Hem patit fins l'últim minut però ha estat preciós, un gran gol ens porta a la final de Roma!!!
dilluns, 4 de maig del 2009
Arc de Sant Martí
Aquí, especialment a l'hivern, es veuen molts arcs de Sant Martí. Tenen uns colors molt intensos i de vegadas semblen que surtin del terra i de ben a prop, que un quai bé pogués arribar a tocar-lo.
L'hivern passat vaig veure un doble secner que era meravellos.
Encara que són molt bonics, quan surten vol dir que plou!
L'hivern passat vaig veure un doble secner que era meravellos.
Encara que són molt bonics, quan surten vol dir que plou!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)