Ja ha nevat

Típic, tothom vol uns Nadals blancs però quan ve la neu i les carreteres estan gelades, els avions no van en lloc i fa fred, tothom es queixa!

Fa un parell de dies que no neva gaire però la calamarsa a caigut ben forta i ha quedat tot com si hagués nevat. Com no tenim trineu, he tret la "bodyboard" i vinga, carrer avall! La Nuri i els seus amics del carrer s´ho han passat d'allò més be patinant, fent homenets de neu, baralles amb boles de neu... tot allò que fa la canalla quan hi ha neu. Jo he fet servir la "bodyboard" de "snowboard" i també m'ho he passat bé. Llàstima que no ni hagi evidència, que era només amb la Nuri, així que li podeu preguntar a ella.



Ara és de nit i no fa tant de fred, encara que pronostiquen que farà més fred fins dimecres. De fet la neu s'està fonent. Avui érem sopant i s'ha sentit un terrabastall, com si hagués una turmenta al mateix nostre. He sortit a investigar i era la neu de la teulada que ha caigut tota sobre la teulada del menjador, com una avalanxa.

Ara a continuar llegint La Petita Mort de la Roser Caminals. El començament és interessant.

Les vacances s'han acabat

Encara que volem que les vacances no s'acabin mai, trobo que m'alegro quan m'apropo a casa.
És el tornar a allò que un coneix bé, a la comoditat de la casa pròpia, a la familiaritat de les teves coses al seu lloc, la seguretat de conèixer el teu entorn.

Vam ser-hi a Connemara, a la costa oest d'Irlanda. un lloc preciós, feréstec, que ara per ara ha evitant la massificació de construccions que est troben en altres àrees.

Ens ho hem passat molt bé i segur que tornem. Ara és hora d'acostumar-se un altra cop a la vida de sempre i preparar coses per les visites, que esperem que es materialitzin totes.

 

 

 

 

Inishowen Vintage Rally

Avui he dut la Nuri a una fira que fan aquí cada any.

Hi ha atraccions, venen tota mena de tonteries per nanos i hi ha molts tractors i maquinaria de camp, unes coses que no sé si eren tractors a vapor o trens (els podeu veure seguint l'enllaç de més a dalt. També competició de muntar tractors. Han de muntar totes les parts d'un tractor fins que es posa en marxa.

No tenia la càmera amb mi i m´he quedat sense bateria al mòbil després de fer la segona foto.




Estava ple. Ve gent de tot arreu i tot el poble i era allà així que sempre et vas trobant gent. Uns sortida molt recomanada per a tota la família.

Buncrana 10Km.

Dissabte passat vaig fer una altra carrera de 10km.

Aquesta ha estat una mica més dura que la d'Enniskillen la setmana passada. Molta més pujada i menys gent. A poc a poc la fila de gent es va anant allargant i dispersant fins que al kilòmetre 7 ja no veia els que anaven al davant meu, i el del darrera... bé, no ho sé perquè no vaig mirar enrera. Res, que costa més mantenir el ritme si un va sol.

Tot i això vaig baixar el temps de dissabte passat quasi bé un parell de minuts. De 48.53 a 47.10. Gens malament. Encara no tinc el temps oficial. No trobo cap detall a internet així que demà trucaré a veure qui té la llista amb la classificació.

Enniskillen 10k 2009

Ja s'ha acabat la carrera i he fet els 10 kilòmetres en 48:53 minuts. Estic la mar de content perquè la meva intenció era de fer-los en menys de 50 minuts.

Et fan posar un xip a la sabatilla i quan es passa per sobre d'una planxa, el xip s'activa i comença a comptar el temps. És per això que surten dos temps a la classificació : el temps de carrera, que és el "Finish" time, i el "Chiptime" que és el que marca el xip. El "Finish time" és el temps des que la carrera comença fins que arribes a la meta. Amb tanta gent, nosaltres vam trigar quasi bé un minut a creuar la línia de sortida!!
Dic "nosaltres" per què corría amb un amic, Matthew Scott. Mentre jo corro uns 7 i 10km regularment, ell fa uns 15km els caps de setmana. Sense entrenar per aquesta cursa, ´l'ha torbat molt ràpida i al final de la pujada ha estat un dels que s'ha quedat enrera per agafar aire. Però hem anat tot junts fins aquell moment i m'ha anat molt bé per frenar el ritme i no anar massa ràpid al començament i acabar baldat al final de la pujada com molts.

Vaig quedar el 271 de 1192 participants, I el 64 de la meva categoria de més de 40 anys que hi érem 136.

Em vaig trobar molt en forma i vaig dur un bon ritme durant tota la carrera. Com sovint començo bé i a l asegona meitat vaig cansat i baixo el ritme, aquest cop m'he reservat les forces per el final. A prop del kilòmetre 7 hi ha una pujadeta que Deu n'hi dó i la gent anava molt forta però a dalt de tot tots anaven cansats i és quan he pogut apretar el ritme i passar molta gent. Els darrers dos kilòmetres anava molt fort i no sé si hauria pogut apretat una mica més durant tota la cursa. La veritat és que he acabat fort però no podia anar més de pressa però a l'hora em trobava molt bé de forces.

És veritat que la experiència és un grau. Va bé conèixer les pròpies forces i saber el límit al que un pot còrrer per aprofitar tota la energía. Pensan-t'ho bé, em sembla que sí que hauria d'haver anat un pel més ràpit durant tota la cursa.

Aquest cap de setmana hi ha una altra cursa de 10km. A veure si la puc fer, que tinc ganes. El problema és que encara no sé el recorregut. Ajuda molt saber on són les pujades!!

Sortides a correr

Ara que ja estic mes en forma intento sortir mes vegades.

Malhauradament la setmana passada no vaig poder correr i m'ho noto molt, i mes ara que dissabte que ve hi ha una carrera de 10km a Enniskillen. El no correr per una setmana m'ha trencat el ritme pero ara estic intentant mer mes kilometres a poc a poc a veure si puc fer un bon temps a la carrera. Si la acabo en 50 minuts estare molt content!

Escric des d'un ordinador que m'han donat i encara no he configurat el teclat per poder escriure en catala.

Encara no ho havia vist

I es que a la web es troba quasi be tot.
Si no es veu en directe, abans o d'hora algú ho penjara al Youtube.

Una carrera més

Divendres passat vam córrer una carrera de 5km.

No teníem cap pretensió de guanyar-la i la meva idea era no quedar els últims.

La carrera forma part del Donegal Gran Prix i la organitzava el Inishowen Athletics Club. L'any passat van prendre part uns 60 corredors/corredores i aquest, entre corredor i gent que la feia caminant érem 112. Aquí podeu trobar els resultats (com molts cops, han posat malament el meu cognom), i aqui les fotos.

Noi, 5km es fan molt rapid! jo vaig trigar 22 minuts 46 segons i vaig acabar baldat. El primer els va fer en uns 15:31 minuts! La carrera va començar a un pas molt ràpid i abans de la mitja milla ja vaig haver d'afluixar una mica i provar de trobar el peu propi ritme. Aixi vaig anar fent i a la pujada, del kilòmetre 1.5 al 2.5 vaig anar passant gent. Anima molt veure que gent es va parant i que un es va apropant als del davant. Al darrer kilòmetre vaig agafar a dos corredors i els vaig passar. Pensava que els podria deixar al darrera i anar mes tranquil fins l'arribada però ells es van enganxar i no van deixar que m'escapes. Quan ja quedaven uns 200-300 metres ja no vaig poder mes i vaig haver de baixar el ritme i ells em van passar. Vaig estar content d'acabar la carrera sense parar i creuar la línia d'arribada corrents.

Avui és diumenge i he anat a córrer. Al començar m'he adonat que encara no estava del tot recuperat de la carrera. He fet uns 7 km a poc a poc que sempre va bé.

A pujar la muntanya

Fa un parell de setmanes vam anar a la costa oest de Donegal. És un indret molt maco, encara molt deixat de la má de Déu, molta roca i "bog". Acabo de mirar el diccionari i tradueix el "bog" com a pantà. Peró aquí el "bog" és una àrea amb vegetació molt espessa i baixa i amb molta aigua. Mirat des de lluny sembla el lloc perfecte per plantar la tenda de campanya i dormir la mar de tou... però un cop trepitges a sobre, és super humit i sempre hi ha aigua. La terra és tova i fa d'esponja.
Bé, doncs la primera part del "camí" '-que de fet, és vorejar el riu- la vam fer aquest cap de setmana de què parlo i com no anàvem preparats per tanta aigua vam quedar ben xops. La Nuri es va cansar a mig camí i vam tornar cap a vall però amb la idea de pujar fins a dalt de tot aquest estiu.

From 2009_05_02_BunBeg

From 2009_05_02_BunBeg

Regates

La temporada de regates ja ha començat i avui m'he perdut la primera regata. I els dos propers caps de setmana em perdré la segona i tercera, que hi ha cursos d'Aikido.

Valdes i Iniesta ens han salvat!!!!!

Hem patit fins l'últim minut però ha estat preciós, un gran gol ens porta a la final de Roma!!!

Arc de Sant Martí

Aquí, especialment a l'hivern, es veuen molts arcs de Sant Martí. Tenen uns colors molt intensos i de vegadas semblen que surtin del terra i de ben a prop, que un quai bé pogués arribar a tocar-lo.

L'hivern passat vaig veure un doble secner que era meravellos.

Encara que són molt bonics, quan surten vol dir que plou!

Més contacte

Aquí a la dreta he afegit un "widget" a on s'hauria de veure els missatges del Twitter. No sé què passa però només es veu el missatge "Follow me on Twitter" (Segueix-me amb Twitter).
Ahir funcionava be i es veien els missatges. Avui han desaparegut. :-(

El Twitter és com un blog (o "bloc" que he vist escrit en català) però amb missatges curtets de només 140 lletres.


Apa! Més coses per seguir en contacte.

Mes feina al jardi

Després d'una setmana de sol i calor, i just quan m'anava bé començar a fer feina al jardí, va començar a ploure. La pluja va durar un parell de dies i ara ja fa tres que no plou. Ja em sentia culpable i avui m'he posat a fer feina. La Nuri i jo hem començat a envernissar la tanca. Hi ha com un poc més de 10 metres de tanca al terra i com uns 30 a dalt la paret del jardí. La de dalt no la pinto ni boix!! I també s'ha de fer la caseta del jardí. Sembla mentida com, encara que no faci un sol super calent, la fusta es fa mal bé encara que estigui tractada per l'exterior.

També hem plantat les patates. Els espinacs han sortit tots i en menjarem aquest cap de setmana. :-) Els porros, encara que sembla que aguanten verds, estan ben escanyolits i no han crescut gaire. L'any passat vam menjar un munt de carabassons, aquest any sembla que no tindrem tanta sort. Sembla que no se'ls estan menjant els llimacs (bavosses) però estan tots grocs i no sembla que duraran gaire. Per sort encara tenim uns que estan creixent ben forts a dins de casa i que s'hauran de trasplantar d'aquí poc.

La Nuri va plantar 6 gira-sols i han sortit tots.

El mestre de la papiroflexia (o origami)

Fa dues setmanes vaig agafar un llibre de papiroflexia a la biblioteca per fer figuretes amb la Nuri. A ella li va agradar i va fer un parell de figures sense cap problema. Al cap d'uns dies jo em vaig capficar i vaig acabar fent aquesta meravella.



S'ha de tenir paciència i al final, quan es posen les 30 peces juntes trobo que ajuda el tenir les mans grans per poder aguantar quantes més peces millor. Que no estan enganxades amb res i a la que un es despista es desfà tot!!

Com us podeu imaginar, no va estar d'una peça molta estona. La Nuri ha decidit que vol pintar totes les peces i ara són totes a la cuina esperant a ser pintades.

Més excursions

El cap de setmana passat vam decidir de trobar camins de montanya que encara no haviem fet.
No hi ha gaire informació però amb un mapa detallat de l'àrea i amb ganes es van trobant.
Vam agafar el cotxe fins a la muntanya Mamore i vam trobar un parell de camins. Un que s´ha de fer quan no hagi plogut durant varios dies perquè quasi bé no hi ha camí. De fet és un antic camí però que el "bog" l'està reclamant. El bog és un terreny molt humit i amb vegetació baixa. Molts cops l'aigua no es veu però quan hi poses el peu un s'enfonsa fins el turmell en aigua.
L'altre camí és més fácil de seguir i sembla que és més llarg.
La vista dels dos és prou maca. Com sempre, no et trobes a ningú.

 

 

Més preparacions

El jardí ja va agafant forma i estem quasi bé a punt de plantar enciam, porros, carbassons, espinacs, patates i all. Tot això ja està plantat a casa i ho transplantarem a fora quan hagi crescut una mica.
Entre la Caroline i jo ja hem acabat de girar la terra per matar la gespa. La gespa queda a sota de la terra i farà d'abonament.
Hem tingut sort de que aquesta setmana està fent sol cada dia i això fa més fàcil el trencar la terra per deixar-la ben flonja.

 

A tres de març i neva!!!

Quan pensàvem que ja començava a fer un temps primaveral, va i baixen les temperatures i avui ens hem llevat amb neu. Són les 10 i encara neva, molt poquet però neva. Espero que pari aviat que he quedat per anar a córrer a les 12!!

De vegades sap greu però va bé

Amb això de la recessió han deixat de construir a molts llocs, i les cases que havien de construir a sobre nostre encara no les han començat (Veure foto). El problema és que ja ens hem acostumat a no tenir ningú al darrera i ho notarem molt el dia que tinguem veïns. Al menys no ens taparan el sol!.

A plantar més patates...

Una altra primavera que s'apropa i s'ha de començar a plantar.

La Caroline i la Nuri ja van preparar el parterre de l'any passat. Aquest any volem eixamplar-ho i si podem el farem el triple de gran. El que dóna més feina és la preparació de la terra: treure la gespa, remenar la terra, abonar i plantar. Per preparar el tros de la foto van trigar unes dues hores, però per fer els nous parterres, que seran dos més com el que veieu ens podrem tirar quasi bé tot el dia.

 

Ja tenim les llavors de: enciam, espinacs, carbassó, pepino, porros, i d'aquí poc comprarem les patates.

Tot ho haurem de plantar primer a dins de casa i quan ja no càpiguen al test les passarem a fora i a veure si creixen.


El cap de setmana passat vam agafar ous de granota que vam trobar i els posarem a la piscina de la Nuri, que ja la hem enterrat a la cantonada. Però em sembla que els ous ja s'han mort... quin auguri!! La teoria és que si tenim granotes al jardí es menjaran les bavoses i altres insectes.

Aquest any no plantem tomàquets. Per la poca collita que fan no paga la pena la feina que donen.

Un dia d'aquests, a la marea baixa, aniré a buscar algues, que diuen que són un bon fertilitzant.

Visita a Glenveagh National Park

Avui hem anat a Glenveagh National Park a passejar.

No hem hagut de pagar per entrar, no sé si a la primavera o estiu ja fan pagar però avui no, que ja va bé.
Com anavam amb la Nuri, només hem caminat des del cotxe fins el castell, uns 4km d'anada i un cop allà hem caminat pels voltants del castell. Uns jardins molt macos i cuidats, però no tant com aquells que sembla que fan la manicura a la gespa i flors. Encara dóna una sensació de que és una mica feréstec.
Hem estat mirant una bona estona les granotes als bassals, tots els bassals que hem vist éren plens de granotes i dels ous de granota. Hem agafat uns quants pel nostre jardí. Hi farem un bassal d'aigua i si les granotes creixen esperem que es mengin les baboses abans que aquestes es mengin les plantes.

Ara que arriba el temps de preparar el jardí ja hem comprat llavors per plantar enciam, espinacs, pepino, carbassó i més.
L'any passat ens va sortir bé i vam menjar patates i carbassons tot l'estiu i aquest any ampliarem. És per això que intentarem de tenir granotes per que ens ajudin a matar tots els insectes indesitjats.
A veure som surt.

 

 

Bon Any Nou!!

Espero que tots hagueu començat l'any amb bon peu.

Com aquest any hem passat els Nadals en família a casa sense visites, que ja tocava, hem menjat el que hem volgut, al nostre aire i jo, fins it tot vaig correr 10 km el matí de Nadal. Així que encara que hem menjat més del compte aquest any ho he fet molt a gust!

Quan vaig tornar de correr, tots els nens del carrer ja havien obert els regals de Nadal i tots eren al carrer amb motos d'aquestes petites. Per sort que no les han tocat des d'aquell dia, o al menys al nostre carrer. Ja em va bé, menys soroll.