A córrer

Ja tenia ganes de tornar a córrer regularment.
Ara ja vaig tres cops per setmana. Dues sortides de 5km i una de 10km. Si no puc sortir els ters cops, intentaré fer una sortida de 10km de totes maneres.

Encara no m'agrada gaire córrer. Ara com em moc menys i tot és més a prop he de buscar alguna manera de fer exercici. Quan hi era a Belfast tot era més lluny, anava a la feina en bici, a buscar la Nuri també en bici, anar al parc, en general caminava molt més integrant l'exercici a la rutina diària.

Aquí a Donegal, per anar a comprar al poble trigo 10 minuts caminant tirant llarg. Si camino més estona em surto del poble. He intentat anar en bici però les carreteres son estretes i no estaria tranquil, encara que de tant en tant porto la Nuri en bici a escola, que el la carretera és ampla i es pot fer la mar de bè. Però això són només uns 2km.

Com he dit, córrer no es el meu esport preferit però el fet de córrer al costat mateix del mar i tenir vistes la mar de maques i respirar l'aire del mar m'anima a continuar.

Aquest és el recorregut que faig dos cops per setmana. Em manté en forma i despeja el cap que també va bé.



Això sí, cada cop que veig grups en bici em venen ganes d'afeixir-me. Ja arribarà el moment, quan tingui una bici com cal...

Què passa quan ens fem grans?

 

Com és que a la canalla li agrada això de donar voltes a alta velocitat i jo, que m´hi vaig ficar fa un parell de setmanes, em vaig marejar i quasi bé trec el lunch per la boca. Sort que em van parar a temps, que si no...

A carregar piles

Ara mateix estic carregant piles per la càmera de fer fotos.

Ahir vam veure les millor onades en molt de temps. Condicions perfectes, vent de terra que aplana la onada i la aguanta una mica abans de que trenqui, la pared de la onada era "glassy" que es diu aquí, plana i lluent com el vidre.

Un mar pla com una piscina i de sobte es veien quatre línies avançant, la de més a prop comença a pujar i fer-se una onada mentre les altres la segueixen fent el mateix però amb uns segons de retard. I els tretze surfistes es preparen per agafar la onada, com peixos tos movent-se tots a l´hora cap a la onada, uns per deixar-la passar i que no trenqui a sobre de ells; els que es troben en millor posició, girant per fer lliscar sobre la façana de la onada. Algunes eren segur de més de dos metres. Es podia veure el noi surfejant i la onada que li passava un bon tros per sobre del cap.

No sé si m'hauria arriscat a ficar-me a l'aigua amb aquelles onades. Un sempre pot buscar un lloc al final de la onada on és més petita, o altres llocs a la platja que arribin amb menys força. Quasi bé m'alegro de no haver portat la bodyboard amb mi així no havia de decidir.

Vam anar a la mateixa platja el dia abans i les onades arribaven al turmell.

I fred, feia fred. Els cims dels munts dels voltants estaven blancs de neu. 3 graus a la platja.