dilluns, 10 de novembre del 2008

A carregar piles

Ara mateix estic carregant piles per la càmera de fer fotos.

Ahir vam veure les millor onades en molt de temps. Condicions perfectes, vent de terra que aplana la onada i la aguanta una mica abans de que trenqui, la pared de la onada era "glassy" que es diu aquí, plana i lluent com el vidre.

Un mar pla com una piscina i de sobte es veien quatre línies avançant, la de més a prop comença a pujar i fer-se una onada mentre les altres la segueixen fent el mateix però amb uns segons de retard. I els tretze surfistes es preparen per agafar la onada, com peixos tos movent-se tots a l´hora cap a la onada, uns per deixar-la passar i que no trenqui a sobre de ells; els que es troben en millor posició, girant per fer lliscar sobre la façana de la onada. Algunes eren segur de més de dos metres. Es podia veure el noi surfejant i la onada que li passava un bon tros per sobre del cap.

No sé si m'hauria arriscat a ficar-me a l'aigua amb aquelles onades. Un sempre pot buscar un lloc al final de la onada on és més petita, o altres llocs a la platja que arribin amb menys força. Quasi bé m'alegro de no haver portat la bodyboard amb mi així no havia de decidir.

Vam anar a la mateixa platja el dia abans i les onades arribaven al turmell.

I fred, feia fred. Els cims dels munts dels voltants estaven blancs de neu. 3 graus a la platja.