Ja tenia ganes de tornar a córrer regularment.
Ara ja vaig tres cops per setmana. Dues sortides de 5km i una de 10km. Si no puc sortir els ters cops, intentaré fer una sortida de 10km de totes maneres.
Encara no m'agrada gaire córrer. Ara com em moc menys i tot és més a prop he de buscar alguna manera de fer exercici. Quan hi era a Belfast tot era més lluny, anava a la feina en bici, a buscar la Nuri també en bici, anar al parc, en general caminava molt més integrant l'exercici a la rutina diària.
Aquí a Donegal, per anar a comprar al poble trigo 10 minuts caminant tirant llarg. Si camino més estona em surto del poble. He intentat anar en bici però les carreteres son estretes i no estaria tranquil, encara que de tant en tant porto la Nuri en bici a escola, que el la carretera és ampla i es pot fer la mar de bè. Però això són només uns 2km.
Com he dit, córrer no es el meu esport preferit però el fet de córrer al costat mateix del mar i tenir vistes la mar de maques i respirar l'aire del mar m'anima a continuar.
Aquest és el recorregut que faig dos cops per setmana. Em manté en forma i despeja el cap que també va bé.
Això sí, cada cop que veig grups en bici em venen ganes d'afeixir-me. Ja arribarà el moment, quan tingui una bici com cal...
1 comentari:
Corrent muntanya avall com una gacel.la de Thomson o una cabra salvatge i flairant en l'aire un nou avenir, en N'Gwame va adelantar els homes blancs en les seves bicicletes d'esport extrem i els va dir —el meu pare i el meu avi i l'avi del meu avi van nèixer i van córrer com el vent i ara jo corro amb vosaltres animals de rodes al cul.
Publica un comentari a l'entrada