Fa un parell de setmanes vam anar a la costa oest de Donegal. És un indret molt maco, encara molt deixat de la má de Déu, molta roca i "bog". Acabo de mirar el diccionari i tradueix el "bog" com a pantà. Peró aquí el "bog" és una àrea amb vegetació molt espessa i baixa i amb molta aigua. Mirat des de lluny sembla el lloc perfecte per plantar la tenda de campanya i dormir la mar de tou... però un cop trepitges a sobre, és super humit i sempre hi ha aigua. La terra és tova i fa d'esponja.
Bé, doncs la primera part del "camí" '-que de fet, és vorejar el riu- la vam fer aquest cap de setmana de què parlo i com no anàvem preparats per tanta aigua vam quedar ben xops. La Nuri es va cansar a mig camí i vam tornar cap a vall però amb la idea de pujar fins a dalt de tot aquest estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada