Ja ho he dit abans, no hi ha res com córrer per un lloc desconegut per més quilòmetres dels planejats.
I la mar de bé. Els vaig fer en 54 minuts anant amb calma i parant a espantar ovelles, que creien que era el pastoret que les anava a donar de menjar i no me les podia treure de sobre.
Vaig decidir d'anar a veure un monument megalític que hi ha a prop dels meus sogres a Enniskillen. Els senyals de la carretera diuen que és a 2 milles quan realment és a tres, entre "pitos i flautes" vaig fer uns 2.5qm més del compte. No gaire però el ritme de sortida era pensat per no fer-los.
El cas és que sembla que em vaig adaptant bé a les sabates minimalistes. Encara vaig en compte en cas que faci massa massa d'hora. El tou de la cama ja no em fa mal però encara he de fer molt estirament després de cada sortida. Es van enfortint però igual necessiten més rodatge, de fet sembla que tots aquests anys de córrer, mentre els altres muscles treballaven i s'enfortien , el tou de la cama no es desenvolupava. Els donaré més temps.
Vaig sortir a les 10 del matí més o menys i en tot el recorregut em vaig trobar amb 3 cotxes. És el que m'agrada de córrer a Irlanda, que encara que moltes carreteres secundàries no tenen arcén, hi ha poc trànsit.
És com córrer a un túnel verd amb aire pur, silenci, si ve un cotxe, se sent de lluny i un es pot preparar. De fet a casa, només Quasi bé sempre vaig pel mig de la carretera per que se'm vegi més i quan els sento venir vaig al cantó on se'm veurà més.
Avui volia sortir però he de preparar coses i no tinc prou temps. Igual demà si avui no prenc gaires pintes, que toca sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada