Després de quinze dies sense córrer, avui m'he forçat a sortir.
Un dia preciós per córrer, fresc i al menys no m'he mullat. Sóm a 6 graus amb sol i ruixats. M'ha tocat el sol que sempre és d'agrair.
He fet 9.5qm en 51.50 minuts. A xino-xano perquè no podia fer més. Creia que ho faria en una hora i al final estava més fort del que em pensava.
Em sento la mar de bé, ara. Com si m'haguessin espolsat la pols de les articulacions. Tinc ganes de tornar a sortir. Sembla que m'hagi adaptat a les sabatilles minimalistes i espero que realment sigui així. No noto res diferent ni res em fa mal. Encara he de pensar a "córrer bé" però cada cop requereix menys esforç.
El que sí que he vist ara que he pujat la sortida al GarminConnect és que encara que les cames han funcionat bé, el cor em treballava més. Fa més de quinze dies, quan sortia més sovint, tenia una mitjana de bategades de 143 bpm, avui, anant a poc a poc m'han pujat a 154bpm. El que fa la vida sedentària i menjar més, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada