Còrrer minimalista

Ja ho he fet!  He començat a còrrer amb sabates minimalistes.

Avui he fet la meva segona sortida amb les noves Vibram Bikila i compartiré la meva experiència en aquest blog.

Imatge agafada de Google images.  Sembla ser de Gearpatrol.com

Aquesta article serà el més llarg, que diu quina són les raons per canviar de sabates i manera de còrrer, els propers seran més de com es desenvolupa aquesta nova etapa.

Introducció

Primer de tot, dir que ja porto corrents uns 7 anys.  Sóc un "recreational runner" que es diu per aquestes contrades.  Visc a Irlanda fa més de 20 anys i hi ha vocabulari i expressions que les he après en anglès i no sé ben bé com es tradueixen al català, com ara "recreational runner", que és còrrer per passar-s'ho bé.

Faig 10k en 48 minuts i l'últim cop que vaig còrrer una mitja marató (jo sol al poble) ho vaig fer en 2 hores.  M'agrada pensar que si ho hagués fet en una carrera amb més gent, ho hauria fet en menys temps.  Malauradament, la setmana de la Waterside Half Marathon vaig agafar un constipat i no la vaig poder fer!

Des de l'estiu que faig una sortida de 20km els caps de setmana i unes 4 sortides entre setmana que varien entre els 6 i els 10 km.  Les sortides llargues les faig a uns 9m/m (minuts per milla) i les curtes entre 7.30-8 m/m que ve a ser uns 5.5 min/km i 4.6min/km respectivament (He fet servir aquest servei per fer la conversió).

Corro per que m'agrada còrrer.  La meva fita és passar-m'ho bé.  No entreno per anar més ràpid i quan vaig una cursa és per que la puc fer sense haver d'entrenar per acabar-la.

El concepte

He mirat molts blogs, videos, articles i he llegit llibres que parlen de còrrer descalç o amb sabates minimalistes.

M'imagino que com molts de vosaltres, tenia la curiositat de saber què diu la gent, saber els beneficis i els problemes de còrrer descalç.

Els nostres peus han evolucionat, o si us decanteu més per el creacionisme, els nostres peus han estat dissenyats per aguantar el nostre pes, caminar i còrrer.  Tenen cert moviment i expansió que queda molt limitat dintre d'una sabata i més limitat encara quan s'afegeix suport al pont del peu.

Si anem sense sabates, els dits es separant lleugerament, distribueixen el pes i ens donen estabilitat.  Amb sabates, els dits tenen un moviment molt restringit i la sola de la sabata és la que ens dóna estabilitat.

Anant descalç potser que el peu treballi com ha de treballar però també ens clavarem vidres i ens faran mal les pedres que són a tot arreu.

També hi ha el tema del "feedback", el sentir el terreny amb la planta del peu reaccionar als canvis de terreny.  Una sabata amaga aquests petits canvis de manera que o no els notem o quan els notem és massa tard per modificar la posició del peu i és quan ens torcem el turmell.  Descalç el peu pot enviar senyals al cervell immediatament i podem reaccionar més ràpid.  De fet és com la suspensió d'un cotxe a molt petita escala, les rodes van de bòlit pels sotracs i a nosaltres en sembla que flotem.

La forma

I ara és quan entrem a la forma, el mètode: com s'ha de còrrer descalç?

Tenim el Chi Running, el Pose Method, el Pilates Running i més (caca! he perdut els papers on tenia una llista).  Jo diria que tots fan quasi bé el mateix i el que canvia és només el mètode.

Tots tenen en comú que mentre correm, el peu hauria de fer contacte amb el terra a sota el maluc i amb el mig or part davantera del peu evitant impacte amb el taló o "heel strike".

Sembla ser que el taló el tenim per poder estar de peu.  Com que només tenim dues potes, necessitem alguna cosa per estabilitzar el cos quan no ens movem.

A poca velocitat el talò ens estabilitza, a una velocitat més elevada no es fa servir.  Si correm i piquem amb el talò, el que fa és frenar-nos momentàniament.

Quan tot el pes de cos cau al taló, l'amortiment el fan les articulacions:  el genoll i maluc.  

Si "aterrem" amb la part del davant del peu, la suspensió la fan els muscles de la cama.

Les articulacions no són per fer de suspensió sinó que son per permetre moviment; els muscles, en canvi sí que podem amortir i adaptar-se per poder aguantar més pes.

El que fan les sabates amb molt amortiment és que si piquem amb el taló, simplement no ens adonem.  Ara bé si ho fem descalços, els nostres genolls sí que notaran com anem picant contínuament.

Així que per poder còrrer amb sabates minimalistes

DCU (Dublin College University) ha fet un programa de transició a còrrer minimalista amb exercicis i videos.

Tot és començar

Ja fa uns mesos que vaig canviar la forma i crec que noto els avantatges, menys molèsties al genoll i turmell.  De fet, fa cosa d'un parell d'anys vaig haver de deixar de còrrer degut a uns tendonitis del talò d'aquiles i el canviar de manera de còrrer em va permetre tornar a la carretera sense gaires molèsties.  No caldria dir que vaig començar molt a poc a poc i escoltant el meu cos, va se la única manera de progressar.

Va costar però ha pagat la pena el canvi.

I aquest any pel meu aniversari m'han comprat les Bikila.  La veritat és que un realment ha de voler provar-ho per gastar-se aquests diners.  Jo ja havia de canviar de sabata, que les que tinc ara em molesten una mica a la planta del peu i vaig haver de decidir entre unes sabates "normals" o les minimalistes.

Quan vaig decidir anar per les minimalistes, em vaig emprovar varies: les New Balance, que m'apretaven el peu; unes Nike que m'anaven massa grans i no tenien el meu número, unes altres que no m'en recordo però no les trobava còmodes.  Volia provar les Vivobarefoot pero no les tenien a cap tenda de per aquí i al final vaig comprar les Vibram a internet.

La tenda només tenia les blaves.  Canten una mica i crec que es veuen d'una hora lluny.  Les vermelles passen més desapercebudes.  Bé, així tinc més temes de conversa amb desconeguts!

Ara per ara estic content amb el canvi.
D'aquí poc penjaré un altra article per dir-vos com va tot.  Ara per ara bé i fins i tot he descobert muscles a la cama que no sabia que tenia.

Siau.