Avui és un dia com pocs, mès que res per la falta de vent o brisa. És un dia fresc però el sol escalfa. Ni una gota de vent. Res es mou. Com diu l'havanera: "La mar semblava un mirall...".
Un barco de càrrega passava lliscant sobre l'aigua, impertorbable, llac avall cap a l'oceà (de fet, Lough Foyle no és un llac, és un estuari).
Aquí no es veu gaire el fum de les xemeneies pujant recte cel amunt. El vent, la pluja, les pressions fan que sempre faci dibuixos a l'aire.
Conduir per la carretera de Derry és un espectacle: la mar quieta, la calitja que li dona un aire fantasmagòric, el fum de les cases fent línies verticals al cel...
A veure quan dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada